Augmenten els graduats en FP entre 16 i 24 anys que troben feina, un canvi de tendència respecte els últims anys
Augmenten els graduats en ensenyaments professionals d’entre 16 i 24 anys que troben feina, el que suposa un canvi de tendència respecte els últims anys. És el primer cop des de 2007 –inici de la sèrie d’estudis d’inserció laboral- en què es produeix un increment de persones graduades que treballen i un retrocés de les persones que cerquen feina.
Una de les conclusions és que hi ha símptomes que comença a exhaurir-se el cicle regressiu. El 41,46% dels graduats en ensenyaments professionals està treballant en el moment de l’enquesta, respecte el 41,08% del curs anterior. La taxa d’atur dels graduats segueix sent inferior a la taxa d’atur de Catalunya (que se situa en el 22,10%) i molt inferior a la taxa d’atur dels joves d’entre 16-24 anys (49,50%). Un total del 14,10% dels graduats en grau mitjà busquen feina mentre que el percentatge entre els graduats de grau superior és del 17,03%.
Així es desprèn de l’estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals del 2014, elaborat conjuntament pel Departament d’Ensenyament i el Consell General de Cambres de Catalunya. El president de la Generalitat, Artur Mas, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, i el president del Consell de Cambres de Catalunya, Miquel Valls, van presentar els resultats de l’estudi. L’estudi analitza quina és la situació laboral i formativa dels graduats de la promoció 2013 en ensenyaments professionals entre sis i nou mesos després d’haver acabat els seus estudis.
Si es distingeixen entre els graduats de grau mitjà i els de grau superior, dels graduats de grau mitjà un 33,73% treballen i dels de grau superior ho fa un 47,60%, totes dues xifres superiors respecte l’estudi de l’any passat.
L’estudi també evidencia la tendència de l’any anterior de revalortizació dels estudis amb el creixement del nombre de graduats. El curs 2012-2013 es van graduar presencialment un total de 33.950 persones –als quals també s’afegeixen 1.298 més a la modalitat no presencial-, el que suposa un 4% més que el curs anterior. Es manté el fet que els graduats aposten per continuar amb la formació, conscients que a major nivell de qualificació, més altes són les opcions d’inserció en el mercat de treball.
Es fa palès que l’alleujament relatiu del mercat laboral no desincentiva, de moment, la continuïtat dels estudis. Els graduats que continuen estudiant són més de la meitat, un 55,10%. D’aquest percentatge, un 42,88% estudien exclusivament, i un 12,22% estudien i treballen. El major percentatge de graduats que continuen estudiant es dóna entre els joves de 16-24 anys, i el nivell d’ocupació és més alt a mesura que augmenta l’edat dels graduats. Si es distingeix entre graduats de grau mitjà i de grau superior, en el primer grup un 63,2% continua formant-se –ja sigui cursant un grau superior o fent les proves d’accés a grau superior-, i en els de grau superior la xifra és del 48,43% -ja sigui a través de la universitat o fent un altre cicle de grau superior-.
Inserció laboral i graduats per trams d’edats
Respecte els trams d’edat, es posa de manifest que la major ocupació augmenta amb l’edat dels graduats. Tant pel que fa als graduats mitjans com superiors, els graduats amb major inserció són els que tenen 30 anys o més –pot arribar fins un 69,81%-. Els situats entre els 25 i els 29 anys tenen un 64,41% d’inserció, el que suposa 4 punts més respecte l’estudi anterior.
L’estudi també constata que es manté, com ja va passar l’any passat, el nombre de persones graduades majors de 25 anys, que ja són un 26,86% del total –un 26,22% en l’estudi anterior-. D’aquesta manera, es consolida l’interès d’aquesta part de la població en continuar amb la seva formació conscients de la importància de la qualificació per aconseguir una millor i més ràpida inserció laboral.
A major nivell d’estudis, major estabilitat contractual
L’estudi d’inserció mostra, pel que fa als tipus de contractes laborals, una correspondència entre el nivell de qualificació dels graduats i l’estabilitat contractual i l’ocupabilitat, augmentant els contractes indefinits a major nivell d’estudis. S’evidencia que a més qualificació professional més reducció hi ha de la temporalitat. Destaca la tendència dels dos darrers anys de l’autoocupació a través del treball per compte propi en els ensenyaments professionals. Pel que fa a la situació dels graduats respecte el gènere, les dones tenen una major inserció laboral, mentre que entre els homes predomina la continuïtat en els estudis.
Respecte a les famílies professionals, l’estudi demostra que, com l’any passat, les que tenen una major inserció laboral són les de l’àmbit esportiu, seguides de les famílies marítimopesqueres, hoteleria i turisme, i fabricació mecànica. D’altra banda, les famílies on predomina l’opció per seguir formant-se són les famílies relacionades amb les activitats físiques i esportives, informàtica i comunicacions, comerç i màrqueting, i tèxtil. La família professional amb més quantitats de graduats correspon a l’àmbit de la sanitat.
Els resultats mostren el nivell de salari segons els estudis i el gènere, i es constata que la majoria de graduats se situen en la franja salarial entre els 900 i els 1.200 euros. En el nivell dels 600 als 900 euros els que han acabat un PQPI ocupen el primer lloc en un 60,67%, seguits dels graduats mitjans. En la franja entre 900 i 1.200 euros els graduats superiors són el grup més gran, amb un 46,40%, seguits dels mitjans en un 43,69%. Finalment, en la franja salarial d’entre 1.200 i 1.500 euros i la de més de 1.500 euros, els graduats superiors tenen major presència seguits pels graduats mitjans.
El treball es basa en una mostra de 27.487 persones graduades el curs 2012-2013, tant de grau mitjà com de grau superior, dels ensenyaments de formació professional inicial, arts plàstiques i disseny, i ensenyaments esportius, així com ensenyaments artístics superiors, i programes de qualificació professional inicial (PQPI).
educació | FP | inserció laboral