Des de fa temps no paren de sortir estudis, informes i notícies que ens parlen d’Àfrica com el nou Dorado o gairebé. La nova terra promesa per a l’exportació i per a la inversió en noves activitats productives. Als documentals del 33 o de la 2 (a les altres cadenes dominen els reality shows i aquí encara no hi ha arribat el continent) ens ensenyen els xinesos que colonitzen els mercats de carrer de les ciutats africanes i ens parlen de les fabuloses inversions del seu govern i de les companyies estatals en infraestructures. Els estadis, la xarxa ferroviària o les autopistes són construïdes a canvi de petroli i d’altres matèries primeres. Definitivament, el continent ha entrat al radar dels intercanvis globals de mercaderies i d’inversió, és el darrer continent en entrar-hi, ja no en queda d’altre.

És important ser detectat pel radar i poder entrar en el mapa mental de qui acaba decidint que potser sí que val la pena fer una prova, una prospecció de mercat o una inversió puntual. Goldman Sachs, que fa deu anys va inventar el concepte BRIC, enguany treu el concepte de Mercats de Creixement, un espai intermig entre els països desenvolupats i els mercats emergents (abans tercer món). Mckinsey Global Institute, que ha fet més de un pla estratègic de país (dissenya la seva política industrial, per exemple) es va avançarr amb Lions on the move.  Sí, el nom de la cosa importa. Entre d’altres coses perquè els gabinets d’estudis, les agències de promoció o els think tanks beuen molt sovint de les mateixes fonts i rarament es desmenteixen i es desqualifiquen entre elles amb prou rotunditat, ja que això podria significar una autodesqualificació.

Però, a part del soroll mediàtic, alguna cosa hi ha, no? El creixement de la població i la seva particular configuració de la piràmide d’edats és un bon predictor de l’evolució econòmica a mitjà i llarg termini (o si no, d’on ens ha vingut bona part del creixement de la darrera decada?). Segons les Nacions Unides, citades per The Economist, l’any 2100 (sí, l’any 2100… queda una mica lluny però fa noranta anys el meu avi era un jove ben plantat) Nigèria serà el tercer país més poblat del món amb 730 milions de persones, la Xina haurà baixat al segon lloc amb 941, just després de l’Índia amb 1.500 i escaig.

Desenvolupament econòmic sempre que no hi hagi conflicte, guerra o manca extrema de seguretat, com ens diu el Banc Mundial en l’Informe sobre el desenvolupament de 2011. Fer prediccions sobre el molt llarg termini, a part de ser més fàcil ja que costa que t’ho retreguin, parteix de fons molt afermades, i la demografia n’és una i les matèries primeres també.

La relació econòmica es veu augmentada per la proximitat (no ens queda tan lluny com l’Àsia), la proximitat cultural o l’antiga relació colonial dels nostres veïns de França i Portugal. Les escoles de negocis han començat a fer seminaris específics sobre el continent (IESE en porta ja més d’una edició) i les accions de promoció van en augment respecte uns anys enrere. Les que en els darrers anys han estat més concorregudes han estat les de l’Àfrica Subsahariana. Si al continent asiàtic som gairebé irrellevants pel que fa al volum i la influència, al conjunt africà podem ser-ho, i de pas esmenar les malifetes dels europeus, i dels ibèrics en particular, dels dos darrers segles, com explicava Luis de Sebastián en un dels seus darrers llibres.

Jaume Ferrer. Tècnic en Comerç Internacional de la Cambra de Comerç de Manresa