st_domenec

Quan fa més de 4 anys vaig suggerir al Superior de la Cova la constitució d’una fundació per ajudar a finançar les obres d’adequació de la Casa d’Espiritualitat, vàrem convenir que també hauria de servir per promoure la seva activitat, i per apropar Manresa i la Cova, que fins aquell moment havien viscut d’esquena l’una de l’altra.

En una de les primeres reunions del patronat es va valorar que els 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a Manresa era una efemèride rellevant pel reforç i difusió internacional de la Cova i la seva tasca espiritual, però també una oportunitat que la ciutat no podia deixar escapar.

Des d’aleshores s’ha fet molta feina. La remodelació dels espais i la internacionalització de la tasca de la Cova han avançat de forma extraordinària, i la seva presència a la ciutat ha  esdevingut molt més propera. S’ha posat en marxa el camí ignasià, s’han redescobert molts espais oblidats, i sobretot s’ha interioritzat l’oportunitat del 2022.

Però si volem que l’efemèride no s’extingeixi aquell any sinó que representi l’inici d’un futur turístic potent que faci créixer l’activitat econòmica de la ciutat, queda molt per fer. I el temps avança inexorablement.

A nivell urbanístic s’estan estudiant aspectes de mobilitat, accessibilitat a peu o en vehicle, aparcament, connectivitat fàcil amb el centre històric i els espais ignasians, que són necessitats òbvies. A nivell d’equipaments no està tan clara la suficiència d’allotjament si realment el 2022 vénen tants visitants com s’esperen. Cal coordinar-se amb la resta de la comarca i buscar solucions transitòries per al moment. L’Ajuntament ha posat en marxa la definició d’estratègies i accions per endreçar la ciutat i els espais ignasians com a base de l’atractiu turístic, tot i que amb pressupost escàs, esperant que la resta vingui de la iniciativa privada.

Tot això està molt bé, però hem d’evitar caure en l’error de sempre: la iniciativa privada no es posarà en marxa i els visitants vindran en comptagotes si no fem un pla professional de promoció. Per una banda a nivell internacional, amb els operadors turístics i els col·lectius ignasians, i per l’altra orientat al client de curta i mitjana distància. Pensant en la mentalitat del turista, no del manresà.

Hem d’aconseguir que enlloc d’anar a la Cova i tornar a marxar, els visitants penetrin a la ciutat, hi comprin, mengin, dormin i gaudeixin de la seva oferta cultural i d’oci. I per això, a més d’oferir paquets atractius, cal portar el visitant al centre. I a poder ser, que hi trobi allotjament.

Ara que decidirem el futur del Conservatori, pensem com canviaria la motivació del visitant de la Cova si al rovell de l’ou manresà mostréssim amb tot el seu esplendor el claustre de l’antic convent de Sant Domènec, lloc ignasià de primer ordre que ara resta amagat dins d’un edifici que segurament costa més mantenir que enderrocar. Quantes ciutats del món voldrien tenir un atractiu turístic com aquest a l’eix comercial? Per què no posem aquest argument al centre del debat?

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa