La força d’una Comarca
Que les institucions tinguin un govern fort sol ser bona notícia, a no ser que en facin mal ús abusant de la posició dominant per menystenir el diàleg amb les minories, és a dir, l’oposició i altres col·lectius sense representació. Aquesta solidesa permet afrontar reptes i problemes de forma més decidida, la qual cosa sol facilitar el seu assoliment o resolució.
Per això, que a Manresa s’hagin posat d’acord dues forces polítiques (CDC i ERC) per governar conjuntament, en si és positiu, sempre que el projecte pactat no quedi tancat a les aportacions tant de l’oposició com de la societat civil, i s’intenti tirar endavant amb consens, no per imposició. El paper dels que n’han quedat fora i dels administrats ha de ser de seguiment crític però col·laboratiu, no de retret sistemàtic perquè és el que toca sinó d’enriquir-lo amb noves idees i punts de vista.
Som en un moment d’importants reptes, com ara encarrilar i preparar els esdeveniments del 2022, una oportunitat per a la ciutat que s’ha d’aprofitar. No són temps per dubtar, ara toca decidir i executar. Però a més cal tancar definitivament el POUM i tot el que comporta, és l’eina per impulsar un nou aire al centre històric i, sobretot, ordenar la ciutat pel que requeriran els seus habitants, la seva activitat i les necessitats de mobilitat en l’immediat futur.
Si tant a Manresa com a Barcelona s’han entès les mateixes forces per governar ensems, cal que a nivell comarcal, on dominen els alcaldes dels respectius partits, decideixin finalment un pla de xoc per enfocar també conjuntament els problemes enquistats. Els d’infraestructures són els més comentats, però fins fa poc no s’havia alçat la veu conjuntament per resoldre casos flagrants com els de la C16/C55 i Rodalies, sembla que històricament hem tingut por de xafar ulls de poll als estadants de la plaça Sant Jaume. Ara que ens han ben enredat amb les bonificacions de l’autopista, a veure si no responem com a xais.
Que hores d’ara no s’entenguin com a reptes de país el mateix 2022, la promoció del sòl industrial disponible, la necessitat d’enfortir i promoure les iniciatives universitàries, etc., demostren que toca remar conjuntament. I sort n’hi ha que a empentes i rodolons hem aconseguit que els plans de la mineria al Bages s’hagin assumit com a projecte de país.
De nou hem quedat sense Consellers locals al Govern, i amb gairebé cap alt càrrec a l’administració catalana. Fem poc soroll, som escassament visibles i ens tenen poc presents. No es tracta de fer escarafalls però sí de ser persistents i anar units per ésser tinguts en compte. Volem tenir la capital de la vegueria però no ho diem, i a nivell català és un tema aparentment aparcat; si no en parlem nosaltres i mobilitzem altres zones del país amb ambicions semblants, persistirà aquesta estructura provincial que ens deixa arraconats.
Toca fer feina ben feta i col·laborar a nivell català allà on puguem aportar. Ens hem d’esforçar per treballar i contribuir pertot amb gent local. Però no estaria de més que l’Alcalde de Manresa, el President del Consell Comarcal i la recentment nomenada Delegada del Govern es coordinessin per aparèixer arreu conjuntament, i recolzats en cada cas amb els representants institucionals de l’àmbit que toqui, posant sobre la taula la visió i exigència locals.
La força d’una comarca és la seva gent i la pròpia voluntat. La conjuntura actual ens pot donar, si volem, aquest plus de força que ens farà millorar el nostre posicionament nacional, no podem seguir admetent que el mapa català tingui un forat al seu centre geogràfic.
Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa
Bages | infraestructures | lideratge | reptes | turisme