El Pecat Original
No plou mai a gust de tothom. Seria bo poder controlar aquest fenomen meteorològic i fer un repartiment racional i equilibrat de la preuada aigua que cau del cel. Però a vegades penso que és millor que no, la contraposició d’interessos faria decantar la balança cap als més influents o poderosos, i probablement acabaríem amb inundacions o sequeres sobre els que no pinten res. La història de la humanitat em fa ser pessimista en això.
Reflexions similars es podrien fer sobre el diner i tot el que hem anat creant al seu voltant. Les monedes varen aparèixer fa molts segles com a instrument per a comerciar amb molta més facilitat. Fou un gran pas respecte al bescanvi directe de mercaderies, i amb el temps ha esdevingut un element facilitador de la globalització de l’economia.
Però el diner hauria de ser el reflex d’un valor sòlid, no un element d’especulació. Durant molt temps al món occidental la moneda anava referenciada al patró or, al que se li suposava un valor més o menys estable. Fins que al 1971 l’administració Nixon va decidir trencar aquest vincle del Dòlar i deixar-lo fluctuar lliurement.
Des d’aquella data les monedes han esdevingut objecte d’especulació i de guerra de divises. Però sobretot s’han desenvolupat innombrables productes financers, que sovint suposen la creació de diner fictici. I també s’ha desbocat el flux de capitals d’una punta a l’altra de món que s’usa per tot tipus de transaccions, que quan són purament especulatives acaben enriquint uns pocs en detriment de molts, sense cap mena de creació de riquesa real. No és que aquesta facilitat de moviments sigui perversa, ha aconseguit fer molt més àgil el comerç mundial, ho és el fet que se la pugui utilitzar indegudament de forma impune.
Aquí s’ensuma la semblança amb la pluja i el seu possible control. Moltes vegades es fa un mal ús de la volatilitat dels tipus de canvi i es juga amb la facilitat d’especulació transnacional, fins i tot per recolzar posicionaments geoestratègics com una guerra incruent entre països, que no causa morts directes però sí molts perjudicats. No hi ha un veritable àrbitre ni regulació internacional efectiva, sols acords circumstancials. El comú dels humans hi solem perdre i ens hem d’adaptar per sobreviure.
Bona part de la crisi actual ha estat originada per aquest descontrol, que a sobre representa un important fre per superar-la. Quan aquesta meteorologia ens és adversa hi ha algú que l’ha provocat i en treu profit. No és just, i n’hem de prendre consciència. En aquest cas caldria trobar una forma efectiva de regulació global i un equivalent a un patró sòlid que torni racionalitat a l’instrument diner, corregint el pecat original del 1971. Cal aconseguir que segueixi lubricant la creació de riquesa que fan les empreses i a la vegada deixi de ser objecte d’especulació. Els moments de crisi són bons per repensar coses importants com aquesta.
I per altra banda, cal frenar l’ús abusiu de polítiques monetàries per resoldre problemes estructurals, com ha estat fent el BCE davant la manca de política econòmica i fiscal de la UE per superar la conjuntura adversa. La UE hi ha de posar remei. Un excés de disponibilitat de diner durant molt de temps, a la llarga sempre s’acaba pagant car. I paradoxalment, mentrestant moltes PIME o particulars encara tenen dificultats per accedir al crèdit.
Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa
