L’home dels nassos

Aquests darrers dies hem tornat a veure, com cada any, el tradicional home dels nassos passejant pel carrer. Però d’altres homes i dones amb nassos, en les seves diferents accepcions, també n’hem vist, llegit o escoltat uns quants. Uns els tenen amb el sentit de fermesa, altres denoten un excés de barra, i fins i tot n’hi ha que ens recorden aquell ninot a qui se li allargava quan deia alguna mentida de les grosses. Fem-ne un repàs.

El President del Govern central ha fet balanç del seu primer any en el càrrec. S’ha de reconèixer que ha tingut més nassos que el seu antecessor en emprendre algunes reformes estructurals necessàries, tot i que sense liderar un consens que, en la greu situació actual, seria més que desitjable. Ha tirat pel dret amb el corró de la seva majoria absoluta, s’ha explicat poc i malament, no ha dibuixat un horitzó prou creïble, i amb tot està portant al límit una pau social que és condició important per la represa. Però per altra banda ha tingut nassos de fer  altres reformes més ideològiques que imprescindibles i que en aquest moment no fan més que complicar la convivència, tot i que potser espera que li serveixin per distreure l’atenció.

Però els nassos més aparatosos vénen d’incomplir promeses i centrifugar dèficit i exigències d’austeritat a autonomies i ajuntaments, pressupostar inversions amb criteris clarament discriminatoris per Catalunya, on hi hem de sumar l’escandalosa xifra d’inversió compromesa no executada i el no pagament de diversos deutes adquirits per llei. Una de les inversions no escomeses és el famós túnel de Montcada, causa real de no poder reduir el temps de viatge en tren entre Manresa i Barcelona, encara que ADIF tiri pilotes cap altres direccions. On no ha tingut prou nassos és en abordar quelcom tant important com la reforma de la funció pública.

Qui cal reconèixer que ha tingut més nassos exposant la realitat de la situació i dibuixant un horitzó més creïble és el reelegit President de la Generalitat, tot i que la il·lusió general es palpa força desinflada. Haurà d’aconseguir que el seu Govern sigui més eficaç en la informació que pertoca a cada Departament. Una que seria d’agrair és saber qui nassos va decidir que l’Eix Transversal estaria cosit de cons de punta a punta fins la inauguració del seu desdoblament, sense permetre l’entrada progressiva en funcionament dels trams acabats amb anterioritat. O quan nassos començaran les actuacions d’urgència promeses per la C55.

Uns bons nassos els han exhibit els fins ara responsables de l’Obra Social de Caixa Manresa, que per integrar-la en una fundació neta, endreçada, autosostenible, i completament desvinculada del negoci bancari, segur que s’han hagut de barallar de valent amb el FROB, l’administració i fins i tot amb els gestors del banc. Evidentment el final de Caixa de Manresa no ha agradat a ningú, a ells tampoc, però el cert és que l’esperit de l’entitat seguirà dinamitzant el territori, la cultura, el coneixement i moltes accions socials, malgrat haver perdut els ingressos de l’època daurada. I això, tots plegats hauríem de tenir nassos d’agrair-los-ho.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa