manresa

(foto: www.ajmanresa.cat)

Dies enrere la majoria dels grups municipals de l’Ajuntament, els agents socials i la Cambra de Comerç vam signar el Pacte de Ciutat de Manresa. Un document que consensua una sèrie d’accions pal·liatives de la situació problemàtica en què es troben avui molts ciutadans i empreses degut a la conjuntura.

El document esmenta al preàmbul algunes dades d’aquesta realitat a la que es vol posar remei, sense aprofundir gaire en les causes, perquè realment se centra en enumerar una desena d’objectius i una seixantena d’accions que es poden afrontar amb els recursos actuals. I per això cal valorar-lo positivament, donat que se’n preveuen una bona quantitat sobre les que tots els signants han arribat a un consens. I sense esperar a allargar la llista, han decidit posar-les en marxa i avaluar-les periòdicament.

Conté elements innovadors en l’àmbit social, com la masoveria urbana o la mediació en situacions extremes per conflictes d’habitatge, i iniciatives d’estímul multilateral com certs avantatges fiscals per reactivar el centre històric o les millores en senyalització i accessos, per destacar-ne algunes.

Es pot criticar que no hi ha totes les mesures que es podrien prendre. Per descomptat, però cal entendre que arribar a un ampli consens en tot requereix temps, i val més posar-se a treballar de forma immediata en algunes accions que comencin a resoldre problemes avui. Per això cal considerar el Pacte com un primer pas, però no ens podem quedar aquí.

Manresa, i per extensió el Bages, necessita definir el seu futur a partir del bagatge històric i la realitat present. Definir què volem ser i per què volem que se’ns diferenciï, o els valors de la ciutat que haurien de ser clau, són qüestions que segur generaran debat i seran difícils de respondre amb un acord ampli. Buscar un equilibri entre les activitats econòmiques i l’entorn de vida i oci; si volem ser industrials, turístics, comercials o de serveis, o ciutat dormitori; com repartim l’espai i interactuen els àmbits urbans, polígons d’activitat econòmica i zones rurals o naturals; si volem créixer o no, si volem ser capital administrativa o atractiva, i com es coordinen les voluntats i els serveis amb les poblacions i comarques veïnes. També ens hem de plantejar fins on actuen les administracions o quin paper juga la societat civil en les diferents necessitats, iniciatives i activitats a desenvolupar. I com es fa sostenible tot plegat. No hi ha res contradictori, podem dir sí a tot, però precisament el complicat és entrar en el detall de com i en quin punt d’equilibri. Consens necessari però laboriós i difícil, que hem de començar a treballar com més aviat millor, i que hauria de ser amb òptica a llarg termini, molt més enllà d’una o poques legislatures.

Elements com els plans urbanístics formen part de la reflexió, però cal anar molt més enllà. Aquest Pacte Estratègic de Ciutat hauria de començar a treballar-se amb els mateixos interlocutors, i debatre’l després amb tota la ciutadania i organitzacions. I que les urgències del curt termini no ens impedeixin pensar en el futur.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa