Observant el món mentre viatges, anant més enllà dels ulls del turista que va a preu fet per retratar com més meravelles millor, t’adones que hi ha models socioeconòmics més atractius que altres. Sense entrar en punts de vista més socials, culturals, organitzatius o de qualitat democràtica, que també són importants, observes que en general la gent té més i millors oportunitats de guanyar-se la vida quan hi ha un cert equilibri de sectors d’activitat econòmica, sobretot si aquesta és poc estacional.

Traslladant la reflexió a la realitat actual del Bages, on el sector industrial hi té un pes destacat, el primari és petit però més rellevant que en altres contrades, la construcció s’ha posat a nivell i els serveis segueixen a l’alça, podríem dir que tenim una composició sectorial força acceptable.

Entrant més en detall, a tots el sectors caldria fer-hi matisacions, però em centraré en els serveis. El comerç té camí per recórrer, en la mesura que les altres activitats generin riquesa i nous clients. Com també poden créixer la formació i els serveis a l’empresa, arrossegats per les oportunitats que hauria de generar el progrés de la indústria. Però les grans oportunitats, que s’endevinen a partir d’uns resultats incipients, giren al voltant del turisme. El seu desenvolupament sobretot farà créixer altres subsectors dels serveis (principalment el comerç, l’hostaleria i l’oci), i repercutirà positivament en l’immobiliari.

Hi ha molta feina a fer per desenvolupar el nostre potencial turístic, ara tot just despunten algunes primeres iniciatives, força descoordinades, que assenyalen un potencial interessant. Les hem d’estimular i endreçar, amb una estratègia compartida a mig termini que intenti evitar errors que a la llarga tindrien efectes negatius.

Hem de fugir d’estacionalitats exagerades que ens omplin i buidin la comarca de manera cíclica, és preferible una certa regularitat. I hem de centrar l’oferta en un producte o servei de qualitat, ni excessivament massiu ni low-cost, per evitar donar molta feina poc professional i mal pagada, que sols suposa riquesa per a molt pocs. Hauríem d’allunyar-nos dels  desequilibris ambientals i de convivència que es generen en altres zones centrades en aquest tipus de turisme.

Treballem i posem-nos d’acord per impulsar l’oferta i la promoció turística, però fem-ho coordinadament i no perdem el nord. I no caiguem en l’error de dir que el turisme és en si perjudicial per als habitants d’una zona. Les coses es poden fer bé, d’exemples no en falten. Que llanci la primera pedra qui no hagi fet mai turisme, en la modalitat que sigui.

Pere Casals

President de la Cambra de Comerç de Manresa