empty-trackDies enrere el Conseller Vila anunciava una sèrie d’acords amb la Ministra de Foment per tal de reprendre les obres de diverses infraestructures encallades a diferents indrets de Catalunya. De nou allò que beneficiaria directament el Bages torna a quedar aparcat, i potser per aquest motiu el tema no ha tingut massa ressò ni als mitjans de comunicació locals ni en cercles socials i econòmics de la comarca. Hi pot haver influït que ja som en plena precampanya de la sèrie de convocatòries electorals que ens vénen al damunt, o bé que la majoria dels acords són sobre promeses que ja s’havien fet amb anterioritat i estem ben escamats de tanta presa de pèl amb incompliments reiterats.

Però el més sorprenent de tot és que l’anunci ens hagi deixat freds, sense expressar cap reacció significativa de decepció, i això ens ho hem de fer mirar. Fins i tot quan uns pocs hem deixat sentir la disconformitat,  hem obtingut una resposta més aviat tèbiacom si fos un tema menor, secundari, sense interès o massa vist.

És ben bé que com a col·lectiu estem adormits o resignats. Si més no hauríem d’haver posat de manifest que aquests acords entre Territori i Foment tenen elements positius per al Bages, tals com la represa dels accessos ferroviaris al Port de Barcelona o el tercer fil del tren de Castellbisbal a Tarragona, esperats de fa temps per possibilitar un trànsit de mercaderies que facilitarà desenvolupar projectes clau a casa nostra. O la represa de la B-40. Però sobretot hauríem d’haver denunciat que novament són discriminatoris, començant per la no rèplica a la C-55 del desviament de camions previst a la N-240 i N-340 cap a les respectives autopistes, o la nul·la inversió en la línia de Rodalies per incrementar freqüències i reduir temps entre Manresa i Barcelona, o millorar-ne algunes estacions.

Res a dir sobre que desdoblin diversos trams de la línia de Rodalies de Vic i Puigcerdà, o que facin arribar la L-9 del metro de Barcelona a l’aeroport, segur que són inversions amb sentit. Però les nostres també en tenen. Com és que no avança ni es parla del projecte clau per al Bages i Catalunya que és l’enllaç ferroviari entre les línies de FGC i ADIF a Castellbisbal amb ample europeu?

On és el lideratge comarcal? Sovint he dit públicament que som molts a qui pertoca en diferents moments desplegar la bandera de les reivindicacions, però les comarques que les fan realitat són aquelles on els seus polítics electes es posen d’acord pels temes importants i la reclamació l’encapçala l’alcalde de la capital de comarca. Però aquí històricament cadascú va per la seva banda, i així ens va.

Hem de ser implacables i demostrar que hi ha un ampli acord comarcal en aquestes demandes, i per això prèviament caldrà consensuar les prioritats localment. I tot seguit posar-les sobre la taula al marge de colors polítics d’aquí i d’allà. El que no podem fer és esperar que les nostres infraestructures imprescindibles les desencalli un miracle, com va fer al seu moment el de la Llum amb la Sèquia. Hem de ser nosaltres qui posem l’exigència i la contundència necessàries per fer escoltar les demandes i els arguments.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa