tunnel-1543895Fa anys que parlem amb vergonya i indignació de la C55, sobretot per l’alta sinistralitat que suporta a remolc de l’abundant trànsit de vehicles que hi circula. Però en bona part també pel que representa de discriminació per a la nostra comarca, que no deu ser mereixedora d’una solució definitiva per a aquesta problemàtica.

Ens recorden que en pocs anys s’han fet moltes inversions en infraestructures viàries que també beneficien el Bages. I és cert, no ho podem negar, però que quedi clar que no ens les han fet per a nosaltres, com a vegades ens volen fer creure. I és veritat que a la mateixa C55 s’hi han dut a terme i es faran algunes millores i pedaços, com el recent desdoblament de part de la Ronda de Manresa on, per cert, podrien haver aprofitat per resoldre dignament la sortida de Bufalvent o l’accés als Trullols.

A nivell d’activitat econòmica, certament la C25 (Eix Transversal), la C16 nord (Eix del Llobregat) i la C15 (Eix Diagonal) han facilitat notablement la mobilitat entre comarques veïnes. I el que és més important, han obert mentalitats tancades al potencial de sinergies conjuntes. Tot i així són més un facilitador de trànsit de llarg recorregut, que de moment encara no sabem gaire com fer aturar i que es fixi en nosaltres. Tot arribarà.

Però ens manca resoldre una bona i eficient connexió amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Imprescindible perquè és on hi ha més necessitat de mobilitat de persones i mercaderies cap als centres de decisió econòmica i política, serveis de tota mena i les grans infraestructures logístiques que ens connecten amb el món. I és aquí on ens volen convèncer que ja tenim prou alternatives des que vàrem aconseguir la C16. Sense voler entendre que sols és apta per a aquells a qui el temps estalviat compensa la sagnia del peatge, per molt bonificat que estigui. Quan el que pesa és l’estalvi de combustible o el sobrecost de transitar-hi diversos cops a la setmana, no hi ha altre remei que la C55 i la C58.

Ningú creu hores d’ara que aconseguim el promès desdoblament íntegre de la C55, si més no en un termini raonable, i per això cada cop retrona més fort el clam del rescat del peatge de l’autopista C16, encara que sigui com a solució transitòria. Però ai las, ens amaguen el cost d’aquesta alternativa enviant-nos paperassa per despistar. Ara finalment ha arribat un acord de Govern amb importants descomptes per al 2016, tot i que no és ben bé l’anunciat fa gairebé dos anys, ja que prescindeix novament dels descomptes per freqüència de pas. Benvinguts siguin i gràcies, però no és la solució esperada i resol només parcialment el problema.

Cal que fem una reflexió sobre la poca capacitat d’influir que tenim, si més no sobre aquesta qüestió, en què hem de creure que hi ha acord unànime al Bages. I escatir per què, sigui quin sigui el color dels que manen a cada banda, no aconseguim la solució definitiva. Per què no podem mostrar per una vegada unanimitat política local, amb una exigència contundent? No és una frivolitat, ens hi va la nostra competitivitat, i malauradament també vides.

La gran solució que aplicaran serà posar-nos les orelleres per evitar que torcem el nostre camí. En el sentit real, amb una mitjana de separació de carrils a bona part del trajecte de la C55 i la C58, que de ben segur evitarà sortides de ruta i, per tant, sinistres. Però ens farà circular amb un sentiment de submissió, el cap cot, i en caravana contínua. I en sentit figurat, seguirem estirant l’arada per llaurar el nostre progrés, amb el jou de la incomprensió i amb la convicció d’haver de seguir endavant sense mirar enrere; però sense poder mirar tampoc al costat, diuen que les comparacions amb els altres són odioses.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa