El Bages tenia el 2005 aproximadament un 8% del seu Valor Afegit Brut-VAB (la mesura més adient de la grandària d’una empresa o sector) dedicat al món de l’automoció com a client  final, al món de la mobilitat i el transport. Segons l’Estudi de Dinamisme Empresarial al Bages que fem anualment a la Cambra de Comerç de Manresa, aquesta xifra, deu anys després, ha pujat fins a gairebé el 10%. És a dir, una desena part del valor que es crea a la comarca per part de l’empresa privada (productes i serveis) va dedicada finalment a la construcció de màquines que es mouen i ens fan moure.

Per fer aquest estudi dividim l’economia del Bages en 17 sectors basats en la classificació CNAE (Classificació d’Activitats Econòmiques). Tres d’aquests sectors estan enganxats a la mobilitat: el material de transport al 100% i els sectors del cautxú i del metall parcialment. Repassant les empreses de cada sector, és relativament fàcil calcular aproximadament quina és la quantitat de VAB que va a un destí final. Mentre el primer sector ha tingut una trajectòria ascendent en aquest període, el metall ha tingut molts alts i baixos i  el sector del cautxú ha minvat clarament. Fa deu anys teníem Pirelli, ara no… Però encara se’n fan, de rodes.

En general les empreses de material de transport i cautxú són de capital internacional (una manera de dir que el centre de decisió darrer és a fora la comarca i la major part de les vegades molt lluny de Catalunya). Per contra, les del tradicional sector del metall el tenen més a prop. El primer sector té una mitjana de prop de 60 treballadors per empresa, els altres dos molt menys (es queden en la categoria de micropimes, amb menys de 10 treballadors). Podem concloure doncs que a més de ser molt més industrials que la mitjana catalana, també som molt més dels sectors de l’automoció i la mobilitat.

Com és tradicional al nostre país, i també a nivell estatal, tenim una dualitat empresarial pronunciada. D’una banda, poques empreses industrials grans, tecnificades i amb alta productivitat i que fan gran part de les exportacions. De l’altra, un nombre molt més gran d’empreses petites, més que mitjanes, que no presenten indicadors tan bons. I el principal destí de les quals són encara els 2 milions de cotxes que es fabriquen arreu de les 17 plantes que hi ha a tot l’Estat, això sí, plenament inserides en les anomenades cadenes globals de valor “GVC”.

I això és bo o és dolent? Un clàssic “depèn” fóra pronunciable. Però sobretot cal prendre consciència de que es treballa per un sector en procés de disrupció total a mitjà i llarg termini (el curt termini acabaria a principis de 2020). Estem fabricant parts de màquines que fan moure coses que treballen solament un 4% del seu temps de mitjana, i en ciutat un 30% del temps de circulació el passen cercant aparcament (no cal dir que això no és massa sostenible i aquesta paraula ara sí que compta, no és broma). És un sector subjecte a un canvi de model de negoci més que substancial. Després de la Segona Guerra Mundial, el cotxe era símbol i aspiració de llibertat. Ara ja no, perd cada cop més aquesta simbologia, i si no que ho preguntin als “millenials”. Millor llogar, no? És plenament racional, o compartir, que encara és més barat. Cap a on va el món de la mobilitat a les grans megaciutats (o no tant megas)? L’hostilitat regulatòria cap a l’ús individual i privatiu del cotxe ja no depèn ni del color polític de les administracions de torn. És un canvi de tendència clar, sostingut i profund.

Tot plegat implica un canvi tecnològic. Fins ara tot ho havíem fonamentat en el motor de combustió interna (tecnologia aplicable a tot arreu, quan la que ve ara és la de la Intel·ligència Artificial, també aplicada a la mobilitat). I el que ve és el cotxe elèctric, autònom i connectat. Al Bages sortosament no es treballa gairebé per a la fabricació de motors de combustió interna, ja que aquest està composat de 2.000 peces que es mouen, mentre que el motor elèctric solament en té unes vint. Però per contra, la incorporació de robots a la indústria de l’automoció és massiva i creixent (100.000 robots incorporats a nivell global el 2015). I els robots no són barats per a les microempreses.

I això és bo o és dolent? Es faran més o menys cotxes? Hi tindrà cabuda la nostra indústria? Les firmes de primer nivell ho tenen molt més treballat en el marc dels escenaris de futur que vénen. Però i els petits? Sí que hi ha empreses noves, encara petites, dinàmiques, que treballen coses com la visió artificial, la càrrega elèctrica, i un llarg etcètera de tot, que són base del futur. I que poden capturar una part “justa” del Valor Afegit de tota la cadena. Que no passi com en el vi, que Espanya ven a 1,09 €/litre davant dels 5,84€/litre del vi francès. És sis vegades millor?

Jaume Ferrer. Responsable d’Internacionalització de la Cambra de Comerç de Manresa