Que paguem un preu de l’energia elèctrica molt per sobre dels països propers, és ben conegut. Això afecta tothom, i en particular a les empreses, impactant molt negativament en la seva competitivitat. Sempre hi ha excepcions: les empreses grans consumidores habitualment gaudeixen de descomptes substanciosos, cosa que estaria bé si es tractés de forma semblant a les petites i mitjanes, l’essència del nostre teixit productiu.

Curiosament, entre les empreses grans també hi ha excepcions, no saps mai per quines raons. Com és el cas de la fàbrica de clor de Martorell, que consumia gran quantitat de sal dels abocaments de Súria i enguany ha hagut de tancar la línia de fabricació de clor en haver quedat exclosa d’aquest tracte de preu. Resulta que ara els sortirà més a compte anar a comprar el clor ben lluny i transportar-lo a Martorell, que no pas fer la inversió prevista, perdent l’efecte de generació de riquesa i ocupació que hagués representat. Casualment això sols ha passat a la fàbrica del grup a Catalunya.

El que fa esgarrifar és la forma de determinar el preu de venda de l’electricitat per part de les grans productores, que venen tots els kilowatts al preu del que els costa més de produir en cada moment. Tenen explicació per a tot, han de pagar el manteniment de la capacitat de generació per si hi ha puntes de demanda. I en canvi, posen tots els entrebancs possibles a l’autoconsum.

Varen aconseguir que s’aprovés l’impost del sol, finalment refusat per la UE, però els queda el recurs a les traves burocràtiques inacabables. Tot i que mica en mica s’anirà imposant l’autoconsum de l’electricitat generada pel propi usuari, que ja està permetent reduir l’import de les factures als pioners. Fins i tot va haver d’intervenir el Tribunal Constitucional per invalidar la disposició que impedia fer i gaudir d’instal·lacions de generació i autoconsum compartides entre diverses empreses o comunitats de consumidors.

Ara se’ns anuncia un increment tributari substanciós pel gasoil, al·legant la contaminació que provoca. És cert, però la gasolina també, tot i que no és tan evident, però té efectes perversos a llarg termini i tard o d’hora també li tocarà el rebre. Si els motors Diesel (i en general els de combustió interna) són perjudicials, la culpa no és sols del consumidor. També ho és de l’Administració que ha permès la nostra dependència del petroli i no ha afrontat les inversions de l’extensió d’infraestructura per a la recàrrega dels vehicles elèctrics. I dels fabricants, que sembla que s’hagin posat d’acord a retardar solucions a l’autonomia d’aquests mateixos vehicles, per allargar el temps d’amortització dels seus dissenys de combustió.

Les coses no es fan així. Si vols impulsar la compra o la substitució cap a altres solucions, incentiva, dóna ajuts, fes plans de renovació. Certament la venda ja està virant cap a la gasolina i tímidament cap a l’híbrid o l’elèctric. Però què farà qui té un vehicle no gaire vell, amb poc ús i amb molts anys de vida útil, i que encara n’està pagant els terminis del finançament? I el sector del transport i tota la seva repercussió econòmica? Cal mirar més enllà de les necessitats recaptatòries immediates, amb un pla coherent.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa