Fa força anys que a Manresa hi ha activitat universitària. Ara en farà 75 que es va posar en marxa l’Escola de Capatassos Facultatius de Mines, que esdevindria l’actual UPC-Manresa (Universitat Politècnica de Catalunya). L’empenta inicial de la mineria va possibilitar incorporar-hi l’enginyeria industrial, i així l’Escola ha sigut un element clau per aconseguir que el sector industrial esdevingués el tractor de l’activitat econòmica de la comarca.

En un altre àmbit, fa més de 25 anys que la Fundació Universitària del Bages (FUB) va iniciar la seva docència amb l’Escola Universitària d’Infermeria. Progressivament va anar ampliant titulacions dins aquest àmbit de les ciències de la salut, i ben aviat també en les ciències socials, que inclouen estudis empresarials. Darrerament, la federació amb la Universitat de Vic, ha facilitat l’obertura de nous estudis compartits entre els respectius campus.

No oblidem la seu que la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) té a Manresa des de fa temps. És cert que els seus estudis no són presencials, però una seu física i un equip humà motivat han facilitat aquell caliu més proper que cohesiona. La flexibilitat que dóna aquesta modalitat universitària ha permès graduar-se a moltes persones que en altres circumstàncies potser no s’ho haurien pogut permetre.

Per altra banda també tenim a Manresa des de fa una dècada la presència d’alumnes de medicina de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), que completen la seva formació fent pràctiques als centres sanitaris de la Fundació Althaia.

Ens ha faltat més permeabilitat entre universitats per intercanviar graduats a l’hora de fer màsters i postgraus, i també alguna doble titulació entre elles, al món empresarial hi ha demanda de tot plegat. I també seria desitjable que el Govern (quan en tinguem) faci una mica d’endreça en la duplicitat d’oferta de graus en comarques properes.

Però durant molts anys Manresa no ha aparentat sentir-se universitària, no es palpava el mateix ambient que en altres ciutats de condició semblant. Certament el món empresarial en gaudia, però el ciutadà en general no ho percebia, i encara menys el visitant ocasional.

Això està canviant. Les mateixes universitats s’han involucrat molt més en les iniciatives d’altres entitats del territori, a la vegada que obren els seus actes a la ciutadania. També s’ha anat fent més visible la seva presència amb nous equipaments i una més acurada retolació. Tot plegat afavorit per l’obertura de l’Avinguda Universitària, que identifica clarament la zona.

Sense oblidar l’augment notable d’estudiants forans gràcies a l’increment qualitatiu i quantitatiu d’una oferta docent atractiva, que fa créixer la població jove que es mou per la ciutat i reactiva la demanda de serveis, allotjament i consum. Aquest aparador és bo, són futurs professionals que alguns s’establiran entre nosaltres, i tots seran difusors de la Manresa poc coneguda als seus llocs d’origen.

Quan pensem en estratègies i polítiques de ciutat els hem de tenir en compte, comença a ser un col·lectiu significatiu i sobretot amb potencial d’animació d’activitats o barris. Al Pacte de Ciutat no hi vàrem incloure cap objectiu en aquest sentit, ni per tant actuacions específiques. Seria un motiu per revisar-lo, val la pena.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa