L’habitatge és considerat un dret fonamental a la majoria de legislacions nacionals, i fins i tot s’esmenta a la Declaració Universal dels Drets Humans. Lògic, en ser una necessitat bàsica. Per això genera controvèrsia quan hi ha problemes per accedir-hi o per mantenir-lo. I malgrat això, és un bé que periòdicament pateix bombolles, perquè està sotmès al lliure mercat tot i que el sòl no és un bé il·limitat. Aquest fet ha originat freqüents polèmiques entre economistes. Tot i ser un motor rellevant de l’economia d’un país, és un element sovint mal regulat a nivell legal i del que se […]

Certament tothom necessita unes vacances de tant en tant, que no vol dir passar a la inacció absoluta sinó trencar el ritme i canviar d’activitat. Entre nosaltres encara està molt estesa la pràctica de concentrar les vacances a l’agost, que suposa paralitzar moltes empreses i fins i tot serveis públics durant gairebé un mes seguit. Això de fer vacances tots a l’hora té el seu punt d’eficiència, pel fet que la cadena de relacions empresarials atura i reprèn simultàniament l’activitat, i també permet que les famílies ho tinguin més fàcil per coincidir. Però té inconvenients, com el fenomen de la […]

Hi ha moltes maneres de mirar-se això d’Europa, des de quasi tant amunt com la lluna fins arran de terra, embolcallat per directrius, directives, programes, projectes, pressupostos i bestretes. Des dels dos punts de vista és necessari i se’n pot aprendre molt, ara se’n diu aportar valor. Ara ja no tenim cap dubte de que estem immersos (és a dir, submergits, i per tant ens costa respirar) en un procés de disrupció tecnològica que ens afecta els fonaments de la vida quotidiana al mateix nivell (però més ràpid, molt més ràpid) que la revolució industrial va afectar la vida quotidiana […]

Quan fa gairebé 15 anys es va posar en marxa als baixos del Palau Firal el Centre de Formació Pràctica (CFP) de la Fundació Lacetània, eren temps en què s’havia escampat la idea que la indústria manufacturera era una activitat molesta, problemàtica i sense futur al nostre país, que havíem d’anar cap a la indústria del coneixement, i que la fabricació tradicional valia més que la fessin altres. Fins i tot, anys més tard, algunes de les més altes autoritats ho recolzaven. Sortosament han passat moltes coses des d’aleshores, algunes molt directament relacionades amb aquesta qüestió. Per una banda, la […]

Després de la presentació en públic del manifest signat per 50 entitats manresanes, reclamant una reducció de l’Impost sobre els Béns Immobles (IBI) que es paga a la ciutat, i també la revisió dels valors cadastrals dels immobles mitjançant una nova ponència, el que més m’ha sorprès de tot plegat és l’estranyesa de la majoria dels grups amb representació al Consistori. En lloc de plantejar-se d’on surt aquest inesperat clam unànime d’entitats tant diverses, es pregunten com s’entén que vagin plegats col·lectius tan dispars i per què demanen un impossible. La reflexió hauria de ser una altra: com és que […]

Això és com els pagesos, que mai estan satisfets amb la pluja, per poc o per massa. Hi ha equilibris difícils de trobar, i el que és bo per una cosa és perjudicial per una altra. Però la pluja encara no la podem controlar, i sort n’hi ha, altrament seria una font de disputes constant. Cosa que sí que passa amb la inflació, on bancs centrals i governs intenten regular-la mitjançant mecanismes més o menys distorsionadors, que solen generar controvèrsia entre els opinadors. L’IPC no és altra cosa que un símptoma més de la marxa de l’economia, però al final […]

Un atzucac, paraula que deriva de l’àrab az-zuqâq que significa carrer estret, és un carrer o camí sense sortida. Per tots cantons, estem envoltats. Una arquitectura institucional que no funciona i no és democràtica, principi de representació, la Comissió Europea i el Banc Europeu no són escollits i no deuen res a la ciutadania, no diguem ja el Fons Monetari Internacional. Una arquitectura econòmica i financera que està feta perquè no funcioni, el pitjor dels móns possibles. O es té un pressupost digne del seu nom, ara crec que no arriba a l’1,27% del PIB, i amb fonts d’ingrés directes […]

Que siguem un país de petites i mitjanes empreses té elements molt positius, però també ombres. Des de l’inici de la crisi acumulem dades negatives en el nombre d’empreses, assalariats i valor afegit, però en global, a la PIME li ha anat pitjor. Podem dir que, amb la crisi, com més petita és l’empresa més pes ha perdut dins l’economia catalana. On són doncs els valors positius que aporta la PIME amb la seva tradicional adaptabilitat als canvis de l’entorn que la fan reaccionar de forma més ràpida que la gran? Penso que encara perviuen, però haurem d’esperar al final […]

Quan fa més de 4 anys vaig suggerir al Superior de la Cova la constitució d’una fundació per ajudar a finançar les obres d’adequació de la Casa d’Espiritualitat, vàrem convenir que també hauria de servir per promoure la seva activitat, i per apropar Manresa i la Cova, que fins aquell moment havien viscut d’esquena l’una de l’altra. En una de les primeres reunions del patronat es va valorar que els 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a Manresa era una efemèride rellevant pel reforç i difusió internacional de la Cova i la seva tasca espiritual, però també una oportunitat […]

Hi ha moltes divisions al món, però una d’elles és entre els països amb una visió optimista, on la gent pensa que la paraula progrés té un sentit i que els seus fills viuran millor que ells, i a la inversa, els pessimistes, on la gent pensa tot el contrari. No és difícil determinar a quina visió pertanyem nosaltres. Jo no afirmaria que aquesta visió està desencaminada del tot, la percepció es pot recolzar en tots els processos de disrupció tecnològica i social que estem patint, sí, aquesta és la paraula. Unes disrupcions per digitalització, per robotització, que són derivades […]