Aquestes darreres setmanes s’ha reobert un debat que cremava en somort, evidenciant que el tema Caixa de Manresa dóna molt de si. Tot i que, malgrat la metàfora, ha anat bé que s’hagués refredat per poder-ne parlar més serenament. S’ha fet palès que la seva integració en un grup més gran ha deixat una sensació de frustració i malestar que reclama explicacions clares dels motius que varen portar a prendre tal decisió. Aquesta transparència serà molt oportuna si tots plegats hi posem una bona dosi d’objectivitat en analitzar-la i admetem que en les decisions sempre hi ha incerteses i riscos, […]

Crec que no s’han interpretat prou bé les paraules dites fa dies pel Conseller Mas-Colell sobre les Caixes d’Estalvis petites. Hi coincideixo en el lament per la desaparició de les Caixes de proximitat, en el nostre cas, la Caixa d’Estalvis de Manresa. En el rerefons insinuava que l’origen del problema és llunyà en el temps, de quan es va apostar per invertir en mercats aleshores molt rendibles, però fent-ho amb recursos prestats, més enllà dels estalvis dels impositors. I això va ser la causa de la seva asfíxia per la impossibilitat de tornar-los, a diferència de Caixes com Pollença i […]

Ens trobem en un moment molt complicat als centres urbans, donada l’etapa final en l’extinció dels antics contractes de lloguer de locals comercials fixada per la Llei d’Arrendaments Urbans del 1994, que coincideix amb una caiguda a mínims històrics dels volums de consum. Així, després d’un llarg període en què la majoria de rendes s’han mantingut en valors per sota de mercat, ara toca renegociar molts contractes de lloguer de petits locals de comerç, hostaleria i tallers, i ja s’han aixecat veus d’alarma després dels primers anuncis de tancament de negocis històrics i emblemàtics. Els propietaris volen recuperar ràpidament el […]

El ciment que aguanta una societat és la confiança, potser difusa, però a la fi confiança de que no te la fotran. El sistema econòmic d’una societat, de fet un subsistema d’aquesta, també s’aguanta per la força d’atracció del diner, que és també una forma de confiança. I què és el diner? Mitjà d’intercanvi, reserva de valor, el deute primigeni, i moltes coses més. Una altra més de les certeses que creiem inamovibles i que quan s’aprofundeix una mica en el seu estudi ja no es veu tan clara i consistent. Amb el diner passa com amb la matèria, els […]

Per fi hem posat la mirada cap a fora, ja diem convençuts que sense les exportacions no tenim futur. A molts els sembla que sols és proposar-s’ho, que no ha de ser tan difícil. I a més, des de l’administració ens donen tot de receptes i estratègies que prometen que l’intent serà un èxit, com si es tractés d’un elixir dels venedors ambulants del far-west. Certament, com en tot, l’ingredient principal és la voluntat. I també són benvingudes estratègies de manual, donat que el nostre empresariat necessita millorar, en general ens cal una empenta en professionalització. Les receptes de llibre […]

Avui el gran debat gira al voltant de si es farà o no la consulta, emparada en quina legalitat, i si tenim o no dret a fer-la, tot i que la situació econòmica fa que moltes persones i empreses es preguntin si ara és prioritari. Per descomptat és un tema de gran transcendència, i sorprèn que encara avui hi hagi qui posi obstacles a consultar les grans decisions. Aquest debat ha posat en qüestió la viabilitat o no d’una Catalunya independent, i la seva eventual exclusió de la Unió Europea, aspectes molt importants. Fins ara s’han expressat poques opinions ben […]

Clayton M Christensen és un professor de la Harvard Business School que diagnostica d’una forma raonable el perquè a USA es dóna un fenomen de recuperació sense creació de llocs de treball, sense recuperació del nivell d’ocupació. El que passa allà també pot explicar el que succeeix aquí. Aquest senyor ens explica que hi ha tres tipus d’innovació, i no totes les famílies d’innovació tenen les mateixes conseqüències i implicacions. La primera és la que s’anomena innovació empoderadora (vaja, un “palabro” que no entén ni el corrector). Aquesta seria la millor en termes de creació de valor i de llocs […]

Les administracions solen donar consells al sector privat que poden ser molt útils, però sovint cal relativitzar-los. Uns i altres vivim situacions molt diferents, i per tant les visions de la realitat a vegades són divergents. El sector empresarial privat viu en un entorn de competència que, tot i fent les coses segons els cànons acadèmics, pot deixar una empresa fora de joc i malmetre tot el seu projecte en un tres i no res. Per això, davant la crisi, les empreses han hagut de reaccionar i prendre mesures dràstiques, sovint a contracor, per superar situacions complicades. I és que […]

Som encara en dates de balanços, desitjos, i bons propòsits. I d’auguris del futur. Però aquest mai no està escrit, i per tant encara podem treballar per millorar-lo. Darrerament s’ha escampat la idea que la crisi ja ha tocat fons i que 2014 serà un bon any. De fet, les dades macroeconòmiques confirmen una incipient remuntada. Hi ha motius per creure-hi, i això millora la confiança, element imprescindible per a la recuperació. Però analitzem alguns dels nombrosos riscos que poden aturar la tendència, no fos cas que ens agafessin desprevinguts. Recordem que aquesta crisi ha tingut diverses cares, i que […]

Cada cop que un servei deixa de ser gratuït ens fa l’efecte que ens claven una espina que no ens mereixem, i de seguida analitzem si som objecte d’un greuge. És clar, som de la cultura dels drets adquirits, i a sobre moltes butxaques pateixen per arribar a final de mes i han de filar molt prim. Quan el servei és públic sempre ens preguntem per què cal pagar-lo, què en fan doncs dels nostres impostos. I ens queda la sensació que l’administració ho té fàcil: si no li arriben els ingressos, puja els tributs i ja està. Segur que […]