Part del debat econòmic sobre la independència, la part més controvertida potser, és sobre la magnitud de l’anomenat efecte frontera en el comerç entre Catalunya i Espanya. El debat gira al voltant de la grandària de la disminució del comerç entre ambdues unitats, és a dir, de l’efecte frontera, del qual un possible boicot n’és una manifestació, tot i que no l’única ni la més important. Ens semblaria que aquest debat hauria d’éser sobre sèries històriques d’increments i decrements de comerç, sobre comparatives del que ha passat en situacions similars en el passat quan hi ha hagut un procés d’independència, […]

Els mitjans repeteixen un dia sí i l’altre també la infinitat de problemes que té el món, el proper i el llunyà. Avui tot se sap i els camins paral·lels d’informació fins i tot s’avancen a les notes de les agències. Davant de tot això el ciutadà sovint filtra, i fins i tot amb un aïllament involuntari tracta d’evitar ser atabalat en excés. Però difícilment pot escapar de la realitat propera. Preus en una òrbita superior a la que indica l’IPC, ingressos que no arriben a final de mes, amics, coneguts i saludats a l’atur o amb problemes a la […]

Segons la meva modesta opinió, amagar el cap sota l’ala no ha sigut mai una veritable política, més aviat és senyal de desorientació o de tenir por davant un repte complicat. Per això, quan el Govern Central presenta de nou uns pressupostos generals de l’Estat que no ataquen els greus problemes presents sinó que es limiten a aplicar parcialment els dictats de la Troika, cal manifestar preocupació per la seva renúncia a fer política econòmica, limitant-se a anar a remolc, esperant ves a saber quin miracle. D’entrada, uns pressupostos s’han de fonamentar en previsions fiables, i en canvi els de […]

Des del punt de vista econòmic, la independència d’un territori respecte de l’estat al que pertany, tècnicament és possible, amb voluntat i fent bé les coses. Però no vol dir que sigui senzill, donat que requereix molta feina prèvia en un procés relativament complex. Cal adaptar tot l’entorn legal i fiscal, establir mecanismes de regulació del sistema financer, i dotar-se d’organismes propis en àmbits on abans no s’hi tenien competències. I sobretot cal buscar l’acord, si és possible, amb l’estat que s’abandona, en matèries com per exemple quina part dels fons de la Seguretat Social i del tresor públic, dels […]

És del tot recomanable la lectura, almenys del dossier de premsa, de l’informe elaborat per la Fundació Jaume Bofill sobre l’estat de l’educació a Catalunya 2011. Dades pures i dures però interpretades, és a dir, coneixement sobre la realitat que ens envolta. No cal insistir, però, en si cal recordar l’estreta relació que hi  ha entre l’educació de la població, el seu nivell de benestar, la productivitat de les seves activitats professionals, el nivell de participació política (que és aquella cosa que si tu no fas et fan…) i moltes coses més. El panorama dibuixat no és rosa, i en […]

Catalunya és una economia desenvolupada, però amb importants desequilibris. Té sectors com la indústria i el turisme amb molt potencial, que haurien d’arrossegar el conjunt de l’economia cap a un creixement sostingut i sòlid. Sobretot per la progressiva internacionalització i un cert nivell d’innovació del primer. Tenim poques grans empreses autòctones i això és una feblesa, però l’esperit emprenedor de la PIME és esperançador. Tot i que la tenim poc capitalitzada i professionalitzada, debilitat que es fa més palesa en temps de crisi. L’administració catalana aquests darrers anys ha volgut fer un salt endavant en inversions i serveis, engruixint la […]

He de confessar que no sóc seguidor dels esports als mitjans. Això no vol dir que els ignori, i em permet focalitzar l’observació en detalls que no sempre són els més notoris. Com per exemple, que generalment qui s’emporta més medalles als Jocs Olímpics no és aquell país que ressalten els mitjans de comunicació sinó una unió que no acaba de manifestar prou voluntat per ser un gran país: Europa. Sumant totes les medalles dels països que en formem part, solem quedar sempre al primer lloc del rànquing. És si més no una anècdota, al costat d’una altra realitat molt […]

Les vies de sortida de la situació actual passen per l’increment de l’activitat exportadora com a condició necessària, però també com a condició no suficient. Amb l’increment de l’activitat exportadora es vol contribuir a l’expansió del PIB i això a la vegada ha de permetre despalanquejar el sector privat, millorant la relació entre productivitat i costos. Tot un repte per l’organització de les empreses. Tot el que es pugui fer per incrementar la productivitat s’estalviarà en reducció de costos (reducció de salaris, per exemple). La superació de la nostra crisi passa per trobar nous motors. En el transcurs del període […]

Mesos enrere es va discutir al Parlament si calia o no una llei de política industrial. La meva opinió és que cal fer molta política industrial, però no encotillar-la en forma de llei, que la tornaria feixuga d’adaptar als canvis que es van succeint contínuament. Vol dir això que cal canviar de política cada dos per tres? En absolut. Cal consensuar una estratègia a llarg termini i anar adaptant les accions que se’n deriven a la conjuntura. Aquesta estratègia ha de començar per creure’ns tots plegats que la indústria amb producte propi i exportable és el motor més sòlid de […]

Fins i tot en temps de guerra la gent menja…. Fins i tot en temps econòmics propers a la depressió, i tot i més, ens cal una gestió de la demanda energètica. Per economia i per ecologia. Com a empreses i com a particulars. A les empreses industrials i de serveis els cal començar a mirar i estudiar la tarifa elèctrica que els apliquen i la que els cal. No hi ha cap dubte que el cost s’apujarà, i si fins ara es considerava com a no rellevant, a partir d’ara ho serà.  Entre d’altres coses per l’anomenat dèficit de […]