A Europa hi ha una percepció de la situació econòmica més optimista que mesos enrere, potser inconscients de les moltes febleses que ens assetgen. Tot i que costen d’imaginar les conseqüències d’un default de Grècia, segurament aquest no és l’obstacle més greu que tenim. Hi ha motors europeus com França que perden pistonada, la majoria d’economies sanejades tenen creixements de pocs decimals, i ens estem recolzant en una injecció monetària sense precedents (que segurament era necessària), en uns preus energètics moderats que no depenen de nosaltres, i en un tipus de canvi molt volàtil que de moment és favorable a […]

Ningú sap, ara mateix, com acabarà el tema de Grècia, ni tan sols els actors que juguen a propostes i contrapropostes interpretades com em vagi be a mi. Probablement continuarà així molt de temps. Només constatar que a l’euro s’hi entra de manera relativament fàcil, amb força plaer econòmic, però sortir-ne no ho és tant, exactament igual que a l’heroïna dels anys 70. Molts economistes (americans sobretot) diuen que és un projecte mal dissenyat d’entrada, almenys per donar resposta a les necessitats de tots. Parlar de Grècia és parlar de la relació entre deutor i creditor, és a dir, parlar […]

La Comissió Europea ha acusat Google de falsejar la competència i beneficiar amb distorsions en el seu cercador el seu sistema de vendes propi (és a dir, de fer trampes). També ha obert expedient pel possible abús de posició d’Android. L’empresa podria ser multada fins a una xifra del 10% dels seus ingressos. Però feina tindrien a saber quins són els seus ingressos i d’on vénen… Encara que hi ha precedents de multes grosses a Intel i Microsoft (aquesta última, també darrere l’acusació contra Google). Però poc importa si el fet acaba en pacte o multa, és pólvora mullada. Google, […]

Un recent projecte entre Universitats i Cambres de Comerç de diferents països perifèrics dins la Unió Europea ha analitzat la situació de la relació entre les seves universitats i empreses, i possibles noves formes de cooperació que apropin ambdues institucions. S’hi constaten realitats que no ens vindran de nou perquè en el fons tots ens emmirallem en el model centreeuropeu i anglosaxó, dels que ens en separen obstacles semblants. L’informe final conclou que actualment la relació més habitual entre empreses i universitats es materialitza a través de la contractació (laboral o no) d’estudiants dels darrers cursos o graduats recents, per […]

Aquests darrers anys s’observa a Catalunya un retrocés en les matriculacions universitàries als graus d‘enginyeria, sobretot pels més industrials. No estan clars els motius, sembla que tot ve d’una combinació de factors tals com la fama que tenen d’estudis difícils, o la proliferació i posada de moda de carreres tecnològiques més específiques i no tant generalistes. Potser hi ha influït que durant uns anys fins i tot els nostres governants deien que la indústria manufacturera era cosa del passat, que el país necessitava centrar-se en la indústria del coneixement i oblidar-se de la fabricació clàssica. Realment tenien poca vista, no […]

Sembla que res s’escapi a la solució tecnocràtica de qui dia passa any empeny, i que encara que no es vagi a l’arrel del problema (d’aquí ve la paraula radical… anar a l’arrel), es troba una sortida més o menys apanyada per continuar anar fent com el “Met de Ribes”. Vegem si no la política de la Unió Europea amb l’anomenada austeritat com a conseqüència i també com a principi de tot plegat. L’austeritat és el mode europeu de gestió de la crisi encetada el 2007. La Unió Monetària en la que estem posats des d’aviat farà vint anys (de […]

Les nostres empreses han de ser competitives, començant per la indústria, altrament tindrem un futur magre. Això fa anys que ho proclamen els experts i la crisi ho ha posat en evidència. Però la clau és preguntar-se com arribar-hi. Molts factors interns hi condueixen, però en general hi ha elements comuns, com una bona estratègia i organització, austeritat raonable en despeses, formació i millora contínua, retribució lligada a productivitat, reinversió important i continuada en equipament i innovació, i una bona política de comunicació interna. Aquest darrer factor a vegades s’oblida, que equival a ignorar que les empreses les fan les […]

Fins que no retornem l’índex d’atur a nivells raonables no podrem dir que hem sortit de la crisi. Certament hi ha indicadors que assenyalen que l’economia no va tan malament, però estem perdent classe mitjana. I si ens refiem sols del creixement per absorbir la gran bossa d’aturats generada, i aquest es fonamenta en l’endeutament, en tenim per anys. És difícil que els vells generadors d’ocupació puguin resoldre sols el problema, cal confiar també en noves bosses d’ocupació, i en factors interns i externs que hi contribueixin. No és que la construcció no pugui reprendre part del seu rol, sobretot […]

Dies enrere el Conseller Vila anunciava una sèrie d’acords amb la Ministra de Foment per tal de reprendre les obres de diverses infraestructures encallades a diferents indrets de Catalunya. De nou allò que beneficiaria directament el Bages torna a quedar aparcat, i potser per aquest motiu el tema no ha tingut massa ressò ni als mitjans de comunicació locals ni en cercles socials i econòmics de la comarca. Hi pot haver influït que ja som en plena precampanya de la sèrie de convocatòries electorals que ens vénen al damunt, o bé que la majoria dels acords són sobre promeses que […]

Com tot, depèn de com es miri. Si ho mesurem com a creixement del PIB mundial, la tendència és a l’alça d’un 3,8%, per sobre de la tendència històrica del 3,6%. Per contra, el creixement previst del comerç mundial serà del 5,4%, per sota de la tendència històrica del 6%. Altra cosa és que posem en dubte què mesura el PIB (fins i tot una comissió presidida per un francès treballava en eines de mesura alternatives). O també es pot dubtar de la conveniència de mesurar el comerç mundial com el que posa una factura d’una cosa quan passa una […]