La manera en què pensem el sistema econòmic en el que estem submergits des de fa centenars d’anys és un joc d’equilibri entre una cosa que en diem oferta i una altra, demanda. Els altres sistemes solament els hem imaginat al cinema o en llibres molt gruixuts. Per la banda de l’oferta se’ns prepara una bona tercera revolució tecnològica que està arribant… I que ja és aquí, i en comencem a albirar les conseqüències. El cantó fosc de la força, també. Des de la invenció del transistor cap als anys cinquanta (de pel·lícules en blanc i negre i neorrealisme italià) […]

En diem Emprenedors en lloc d’Empresaris. En diem Parcs d’Activitat Econòmica en lloc de dir-ne Polígons Industrials. De què tenim por per haver de fer servir aquests eufemismes? De reconèixer que la riquesa que possibilita l’estat del benestar ve de les empreses (empresaris, empleats i altres col·laboradors) que generen activitat i llocs de treball? Els impostos que el fan possible els paguem essencialment els assalariats, les empreses i tots nosaltres quan consumim, i en molt baixa proporció els grans patrimonis (que se les saben totes) i altres impostos i taxes d’incidència molt menor. Tot això m’ha vingut al cap en […]

Al Bages fa molts anys que treballem per tenir una bona formació professional i val la pena assenyalar que hem assolit un nivell considerable, tot i que cal ser perseverants. Això és perquè hi ha treballat molta gent que hi creia, els instituts han fet bona feina, i a més vàrem ser pioners en el foment de les pràctiques dels alumnes a les empreses, fet que el temps ha demostrat que és un valor afegit primordial a la formació rebuda a l’aula. Certament ara farà 25 anys que la Cambra de Comerç i Indústria de Manresa, la Patronal Metal·lúrgica del […]

Fins no fa gaire el tema estava present principalment en tota classe de publicacions antitractat, i de cop i volta el Twitter del departament de premsa de la Comissió Europea a l’estat i a Barcelona comença a treure fum, i  també se’n comença a parlar a les televisions… però no gaire. El tractat de lliure comerç transatlàntic s’està negociant entre la UE, la seva branca executiva, la Comissió Europea, i els Estats Units. Poca broma. Amb el 50% del PIB mundial les repercussions geopolítiques són evidents. Es pretén reafirmar que l’oest encara és aquí i que les seves empreses dicten […]

Fins no fa gaire el tema estava present principalment en tota classe de publicacions antitractat, i de cop i volta el Twitter del departament de premsa de la Comissió Europea a l’estat i a Barcelona comença a treure fum, i  també se’n comença a parlar a les televisions… però no gaire. El tractat de lliure comerç transatlàntic s’està negociant entre la UE, la seva branca executiva, la Comissió Europea, i els Estats Units. Poca broma. Amb el 50% del PIB mundial les repercussions geopolítiques són evidents. Es pretén reafirmar que l’oest encara és aquí i que les seves empreses dicten […]

Recentment hem commemorat els 30 anys de la inauguració del Túnel del Cadí, sense més glòria que algun recordatori a la premsa, amb glossa del que se n’esperava i els avantatges i efectes que ha tingut sobre les comarques properes. Però sense destacar-ne gaire la rellevància de formar part d’un gran eix europeu, projectat fa molts anys per unir Barcelona amb París passant pel centre de França: l’anomenat E9. També el 2014 hem recordat un altre aniversari que ens toca de prop, quasi sense esmentar que és un altre element significatiu de l’E9: els 25 anys de l’autopista de Terrassa a Manresa. […]

A la cimera de països de l’APEC (Asia-Pacific Economic Cooperation) que va tenir lloc fa  poques setmanes a la Xina, es va constatar una vegada més que el centre econòmic del món s’ha desplaçat cap a aquella banda. Tot i que aquí no n’hem parlat gaire i seguim amb el nostre dia a dia convençuts que som al rovell de l’ou. En aquella regió hi ha actualment grans oportunitats de mercat per a la vella i decadent Europa, si ens ho sabem treballar. Hem de fer-hi alguna cosa, no podem perdre cap oportunitat. En aquests moments el mercat europeu està […]

En moments de canvi econòmic o social, una de les eines per conduir el desenvolupament a llarg termini d’un territori o un municipi és el seu Pla d’Urbanisme. No és una finalitat en si mateix, però és un instrument d’importància cabdal per posar-se d’acord i definir què es pot fer i com. En definitiva, planteja el model futur del territori. Hi ha decisions de gran abast que no es poden anar canviant cada dos per tres, condicionen transformacions i inversions que no s’executen en quatre dies, i per això no pot ser una planificació de curt abast, ha d’anar molt […]

Presentar-se a unes eleccions dient que abaixaràs els impostos com a única via d’impulsar l’activitat, quan ja has guanyat dir que la cosa està fatal i lamentant-ho molt cal augmentar-los transitòriament, i casualment quan s’acaba la legislatura tornar-los a baixar perquè ja ho hem arreglat tot i creixem, si més no fa olor de socarrim. Aquesta és l’estratègia que ha anat seguint l’actual govern de l’Estat, i ara l’està rematant amb una reforma fiscal i el pressupost de l’Estat pel proper exercici. Anem a pams i fem primer un cop d’ull a la pretesa rebaixa d’impostos. La reforma efectivament inclou […]

Ens va costar molt temps però finalment vàrem aconseguir la democràcia. Molts ciutadans d’ara no ho visqueren, i els més joves ho veuen molt llunyà. Tant, que molt sovint pensen que la millor forma de millorar-la és senzillament no votant, consideren prioritàries altres qüestions, no s’identifiquen en cap llista i creuen que el temps ho corregirà. Malauradament no s’arreglarà sol. L’error és creure que la democràcia està limitada a votar cada quatre anys, i fins la propera. La veritable democràcia s’exerceix dia a dia, i estem lluny d’un sistema ideal. Començant per aquesta delegació de funcions que atorguem als representants […]