Polígons de butxaca
El Bages és una comarca molt més industrial que la mitjana de Catalunya, així ho demostren les anàlisis del sector privat que des de fa anys publiquem a la Cambra de Comerç de Manresa. Certament Catalunya s’apropa a l’objectiu del 20 % del pes del sector industrial que es marca la Unió Europea per al 2020. En canvi al Bages ara ja estem molt per sobre d’aquesta fita.
Però paradoxalment tenim moltes parcel·les buides als polígons industrials, ara anomenats àrees d’activitat econòmica. I tenim molt poques empreses del sector industrial que es puguin catalogar de grans, la major part d’aquesta activitat tan fonamental per a la comarca és desenvolupada per petites i mitjanes empreses. Això no és negatiu en si, però denota que poques empreses locals tenen prou empenta per esdevenir grans, i a la vegada, que fins ara no hem sabut atreure gaires empreses grans per tal que s’implantessin al Bages.
Tenim molts punts forts que haurien de fer-nos atractius per a noves implantacions. Començant pels bons sistemes de formació professional, universitari i d’innovació a la comarca; el preu raonable de la mà d’obra qualificada i de l’abundant sòl industrial disponible; l’amplitud i diversitat d’indústries que poden esdevenir proveïdores d’altres; la nostra posició geogràfica central a Catalunya; etc.
És clar que altres factors juguen en contra, altrament aquesta situació no tindria explicació. Un d’important, sobre el que hi fem referència sovint, és que el transport i la logística de mercaderies al Bages són cars, malgrat la posició central que ocupem. Per les característiques i mancances de les infraestructures, i l’orografia, que ens juga a la contra en la majoria de cassos. Caldria resoldre el col·lapse de les vies que segueixen els cursos fluvials, i assegurar la connexió ferroviària al Corredor del Mediterrani.
També estem pagant les mancances de planificació urbanística, que darrerament s’ha desenvolupat de forma excessivament local, amb poca visió comarcal. Evidentment que l’autonomia municipal és important, però per tenir bons polígons cal proveir-los de bons enllaços, de serveis de qualitat (energia, TIC, etc.), les seves parcel·les i naus s’han d’adaptar a la demanda, i han de tenir massa crítica per permetre’n una bona gestió.
Hem fet notar insistentment la manca de parcel·les industrials grans al Bages, que permetrien implantacions importants. Els nostres polígons es varen dissenyar en molts casos pensant en treure dels nuclis urbans les activitats més o menys molestes o amb ambició de créixer, sense un pla gaire més concret. I amb crisi o sense, seran difícils d’omplir.
Caldria posar d’acord a diversos municipis per optimitzar-ho tot plegat, planificant amb visió de comarca uns pocs polígons importants que tinguessin les millors d’aquestes característiques de logística i serveis, i dotant-los d’una parcel·lació adaptable a les oportunitats que es poguessin presentar. Cada polígon seria dels diversos municipis que s’hi impliquessin, si cal en forma de consorci, independentment del terme o termes municipals de la seva ubicació. Amb un acord clar entre els diferents ajuntaments per a la seva governança, i per repartir-se els costos i beneficis (impostos i taxes) que generessin.
També cal escoltar al món empresarial, per determinar d’una forma raonable els sectors industrials prioritaris on anar a buscar l’activitat que els ha de donar vida. Si volem que la iniciativa repercuteixi decisivament a la comarca, hem de concentrar els esforços.
Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa
Bages | indústria | polígons industrials