La civilització (viure a la ciutat) va començar fa una bona pila de milers d’anys (potser no tants com els que sortirien en una enquesta feta al Passeig), amb tot el que comportava: escriptura, escrivents, sacerdots, militars i, sobretot, emperadors. Va passar quan va existir suficient excedent agrícola per alimentar les anteriors professions més els agricultors. I això solament va ser possible a la vora d’un gran riu. L’Eufrates, el Nil, entrant a Europa pel Danubi. La revolució productiva va comportar noves identitats, noves classes socials, noves maneres de veure el món i d’explicar-lo.

Avui sembla que una de les coses que està passant, en un període de temps molt més comprimit, és el procés de digitalització de tot el que ara adopta el nom d’Intel·ligència Artificial (en anglès sona com més tecnològic…). I aquest desenvolupament que és present ja en moltes empreses és solament possible perquè hi ha un riu de dades de la proporció dels grans rius mencionats abans. En són la matèria primera, l’input, el que permet regar els camps del desenvolupament tecnològic. Els algoritmes serien el capital, cosa d’escribes, sacerdots i militars al servei de l’emperador. Ja es comença a dir que un organisme viu és un algoritme (abans era una màquina). I les dades, que són el que tots produïm pel fet de viure a ciutat, portar un telèfon, obrir un ordinador… seria el treball.

Si allò va passar en un període d’un parell de milers d’anys, això passa en un “plis plas” i per això parlem de disrupció (cosa que no quadra bé amb la migdiada). Els fonaments de molts sectors es veuen esquerdats, els equilibris de poder entre compradors, venedors,  proveïdors,  competidors, els límits del sector, en resum les forces del mercat, es veuen profundament alterats. I també s’altera tot el que en penja: les identitats (la identitat professional entre elles), i la manera de veure i explicar el món.

Aquest món de les dades sembla tenir una característica que no tenien altres móns (l’agrícola, l’industrial) que és una marcada tendència a que el guanyador s’ho quedi tot, o que hi hagi molt pocs guanyadors. Tinc davant una llista de les 20 empreses líders en capitalització l’any 2016 del món d’internet, el món de les dades i de la intel·ligència artificial… i no n’hi cap d’europea. Dotze d’americanes, set de xineses i una de japonesa. La capitalització no segueix les regles dels ingressos i els beneficis, sinó d’una altra cosa. Sense ser del sector ni estar a la llista, es dóna la mateixa “paradoxa” que també és dóna entre Tesla i una de les grans de Detroit de l’automoció. La primera ven vint mil cotxes i té pèrdues, la segona dos milions, però la primera té més capitalització.

Per la part de les dades, de les que sembla no hi ha un mercat pròpiament dit (ho diu The Economist, no jo) tal com està estructurat en d’altres àmbits, cadascú es preocupa de caçar-les amb trampes sofisticades (ves per on torna aparèixer l’economia dels caçadors i recol·lectors, te c… la cosa). La cerca de Google, l’entreteniment de Facebook, les apps més curioses que et puguis trobar…, totes recullen i són fetes sobretot per recollir dades. El seu valor principal de veritat són les dades.

I ara és el temps en què es defineixen, es cristal·litzen, les coses. La jurisprudència, que diria un jurista. La salut és un dels cavalls de batalla on s’està jugant aquesta guerra, per això tantes aplicacions que controlen les passes que fem, el batec del cor, els registres mèdics… I qui té dret a decidir sobre aquestes dades? Qui en té la propietat?

Per tot això em sembla molt, però que molt interessant una proposta d’una empresa suïssa, una cooperativa anomenada MIDATA (cerqueu a midata.coop) que estableix una cooperativa de productors de dades d’utilització mèdica. Les dades per a qui les treballa. A Suïssa, el país dels referèndums, el país que no està a la Unió Europea perquè no vol. El país on un paleta amateur quasi precari, amb dos carreres i una nòvia suïssa, s’emporta prop de 4.000 € en un mes. Això és un país.

Jaume Ferrer. Responsable d’Internacionalització de la Cambra de Comerç de Manresa