Som fills d’una comarca on la terra és de base erma i eixuta, però mirada amb ulls forans té característiques que la diferencien de moltes altres i la fan atractiva. Bàsicament per una geologia peculiar, donat que es va formar a partir del que fa molts mil·lennis era un mar, que l’han fet mereixedora de ser distingida per la UNESCO dins la seva xarxa mundial de geoparcs. Hi ha singularitats molt evidents com el massís de Montserrat, altres aspectes ben coneguts i explotats com ho és tota la conca minera, i molts punts d’interès més amagats com ara coves, falles i plegaments. Formen part del paisatge i no els percebem conscientment, però quan tornem després d’un allunyament perllongat ens fan sentir a casa.

Aquesta terra difícil l’hem fet productiva amb el treball de moltes generacions, a base de sèquies i aqüeductes per convertir el secà en regadiu, feixes per fer conreable una orografia complexa, barraques de pedra seca i tines a peu de camp, etc. I també a base d’enginy com l’aprofitament dels salts d’aigua per obtenir energia o els ariets per poder emmagatzemar aigua en punts elevats. I darrerament dotant-la d’infraestructures logístiques, d’energia i comunicació que han empès un significatiu teixit industrial, cada cop més internacionalitzat.

Tot això ha sigut possible amb esforç i tenacitat de molta gent, i ha permès tenir singularitats notables, com ara uns vins de fort caràcter i tocs d’aroma del bosc mediterrani que voreja les vinyes, que han guanyat qualitat amb els anys i es van fent un nom en aquest difícil món.

I ens ha forjat un caràcter resistent a les contrarietats, excessivament individualista però que sap buscar consensos, sovint amb una mirada massa local i autocrítica. De persones que en general no manifesten ambició exagerada, que no pugen a cops de colze, i que generalment es mantenen en segon terme però fent la feina. Això ens fa dir sovint que no tenim persones influents en llocs decisius, tot i que aquest treball poc visible va donant fruit. Però certament no solem tenir presència en càrrecs públics clau que puguin prendre decisions poc justificades escombrant cap a casa.

Podríem anomenar la nostra cultura a això que va més enllà de la terra i el treball, o potser millor, l’ànima de la nostra terra, entesa com la síntesi de la nostra intel·ligència, voluntat i sensibilitat. Que a vegades es materialitza en pensament escrit, arquitectura o diferents expressions artístiques.

També som punt de pas, darrerament de passar de llarg, però que en el transcurs de la història ens ha fet acollir personatges rellevants, com Ignasi de Loiola, que a Manresa va posar la llavor d’un projecte universal fonamentat en l’espiritualitat, que fa que el nom de la nostra ciutat sigui notori a nivell mundial, però poc coneguda com a subjecte.

Tanta singularitat hauria de ser un atractiu per fer aturar aquests que passen de llarg o altres que ni es plantegen venir per aquí. Però ens costa ajuntar tants esforços que es fan des dels diferents àmbits per permetre que tot plegat arrossegui al turista que busca aprofundir en els tresors de la terra, els fruits del treball o l’ànima del territori, el perfil del turista que ens interessa. A veure si ens hi posem plegats d’una vegada.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa