Els mitjans repeteixen un dia sí i l’altre també la infinitat de problemes que té el món, el proper i el llunyà. Avui tot se sap i els camins paral·lels d’informació fins i tot s’avancen a les notes de les agències. Davant de tot això el ciutadà sovint filtra, i fins i tot amb un aïllament involuntari tracta d’evitar ser atabalat en excés. Però difícilment pot escapar de la realitat propera. Preus en una òrbita superior a la que indica l’IPC, ingressos que no arriben a final de mes, amics, coneguts i saludats a l’atur o amb problemes a la seva empresa, locals buits, bancs que no presten, entitats del tercer sector que no donen a l’abast, crispació social continguda però amb evident malestar, etc.

De tant en tant tenim elements il·lusionants, en l’àmbit esportiu, social o de país, però que no aclareixen la butxaca a curt termini. I és clar, per si un cas, austeritat. De moment no hem sabut generar aquella confiança que és element imprescindible per sortir de qualsevol crisi.

El resultat és que el consum final se’n ressent, i amb ell totes les empreses i negocis que el serveixen: hostaleria, oci, comerç i cultura es troben darrerament en les seves hores més baixes, condicionats també per una pujada de l’IVA que no per esperada han pogut esmorteir.

Hi ha coses a fer, donat que si el consum habitual en l’àmbit local no dóna per més, podem actuar per atreure consumidors de fora. I per ser efectius, caldria coordinar-nos des de diferents àmbits.

Una cosa tant elemental com augmentar l’oferta global i així fer Manresa més atractiva pels de fora, seria un bon començament. Quan es planteja això, alguns ho veuen com un atac al comerç ja establert, un intent d’incrementar la competència. I això segon és cert, però si volem una oferta llaminera pels de fora, no hi ha més remei. A més la competència esperona a fer les coses millor, a tenir millors productes i servei. O ens tanquem i anem enxiquint, o fem un pas endavant.

Tenir nuclis de concentració d’oferta atractius també fa incrementar les visites de fora. Això val per qualsevol zona d’una ciutat, també pels polígons, i beneficia tothom si propiciem i estimulem la mobilitat dels clients entre elles. Facilitat d’accés a la ciutat, senyalitzar clarament i fer ofertes d’aparcament, endreçar, fer agradables i passejables els eixos comercials, oferir plànols als forans, organitzar activitats atractives en diferents àrees comercials, etc., són estratègies guanyadores si sabem publicitar-les. Cal imaginació, consens i coordinació entre comerciants, urbanistes, hostaleria, oci, serveis, oferta turística i administració. I no veure el que fa una zona comercial com un atac a les altres sinó com una contribució a l’atractiu global.

Per fer això no és imprescindible tenir un sol interlocutor per al comerç, però si anar d’acord i coordinats, respectant les peculiaritats. I per tant, cal refer ponts de diàleg que necessiten ser apedaçats.

Aprofitem l’oportunitat del canvi d’aires en una entitat important com la UBIC de Manresa per encarar-ho i posar-nos a treballar tots junts. La Cambra està com sempre a disposició per ser punt de trobada i suport de totes les empreses.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa