consulta-2Ens va costar molt temps però finalment vàrem aconseguir la democràcia. Molts ciutadans d’ara no ho visqueren, i els més joves ho veuen molt llunyà. Tant, que molt sovint pensen que la millor forma de millorar-la és senzillament no votant, consideren prioritàries altres qüestions, no s’identifiquen en cap llista i creuen que el temps ho corregirà. Malauradament no s’arreglarà sol. L’error és creure que la democràcia està limitada a votar cada quatre anys, i fins la propera. La veritable democràcia s’exerceix dia a dia, i estem lluny d’un sistema ideal.

Començant per aquesta delegació de funcions que atorguem als representants electes, que al final tampoc tenen llibertat de decisió. Estan sotmesos a la disciplina de partit per davant de la fidelitat als seus votants. On s’és vist que durant quatre anys els mana qui té el poder de posar-los o apartar-los de la llista? A veure quan canviem a un sistema electoral més directe i proporcional, amb llistes obertes per circumscripcions petites.

Un altre problema greu és la nul·la separació de poders, on el legislatiu nomena i controla l’executiu i el judicial, amb el tribunal que ha de garantir el respecte a la Constitució com a cas paradigmàtic. El sistema s’ha tornat endogàmic, el control és sobretot per tenir informació sobre l’altre i mantenir-lo collat: avui et tapo a tu si em convé, i demà ho faràs per mi. La renovació del sistema faria saltar pels aires corrupteles i favors deguts. Cal fer net.

Després hi ha els poders fàctics, que mica en mica van dominant-ho tot i passen a marcar el pas fins i tot del govern, sense que ningú els hagi nomenat. Per exemple les grans empreses i el seu lluent Consejo Empresarial para la Competitividad, que com a lobby pesen més que totes les organitzacions empresarials (algunes amb sistemes de representativitat ben democràtics i transversals), i forcen estratègies i canvis de lleis. En canvi les administracions electes més properes, els ajuntaments, estan lligats de mans i peus pel seu finançament, malgrat ser qui atura el cop dels problemes econòmics i socials.

Un país democràtic pot adherir-se voluntàriament a una realitat més gran, com nosaltres a la UE, implicant una cessió voluntària de sobirania per fer-ho viable i operatiu. Això és democràcia, com també ho seria demanar pels representants electes a Europa un poder real per sobre dels Estats. Altrament és una enganyifa, aquí els lobbies són els Estats poderosos.

En tot cas l’essència de la democràcia és l’expressió a les urnes de la voluntat popular, no sols un cop per legislatura sinó quan hi hagi un tema prou important o que un nombre significatiu de ciutadans demani expressar-se. Si una democràcia nega el dret de consulta als ciutadans quan un tema no li sembla oportú, realment necessita millorar del tot. No hi pot haver temes tabú, el dret a decidir inclou també el de reformar les lleis que ho impedeixen, és l’essència de la democràcia moderna, i la nostra en això grinyola. Tant absurd seria decretar una nova comarca a Catalunya sense ser referendat pels habitants dels municipis implicats, com impedir als catalans decidir el seu futur. Surti el resultat que surti, és la democràcia. Després, els que en tenen la responsabilitat ja negociaran com duen a terme la voluntat dels ciutadans.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa