He de confessar que no sóc seguidor dels esports als mitjans. Això no vol dir que els ignori, i em permet focalitzar l’observació en detalls que no sempre són els més notoris. Com per exemple, que generalment qui s’emporta més medalles als Jocs Olímpics no és aquell país que ressalten els mitjans de comunicació sinó una unió que no acaba de manifestar prou voluntat per ser un gran país: Europa. Sumant totes les medalles dels països que en formem part, solem quedar sempre al primer lloc del rànquing.

És si més no una anècdota, al costat d’una altra realitat molt més important i de la que no es parla: la Zona Euro té una bona posició econòmica i financera en conjunt, molt millor per exemple que els Estats Units. En canvi, tothom considera la Unió Monetària com un gran perill per a l’economia mundial. Les xifres parlen per si soles: segons les previsions de l’OCDE per al 2012 fetes al maig, el dèficit públic de la UEM serà del 3% i seu el deute equivaldrà al 99,1% del PIB del conjunt dels països que en formen part, mentre que als EUA el dèficit serà del 8,3% i el deute un 108,6%. I no sols això: la balança per compte corrent de la Zona Euro serà positiva (un 1% del PIB), i en canvi la dels EUA continuarà essent força negativa (un 3,7% del seu PIB).

Què passa doncs? D’entrada, al projecte europeu li manca credibilitat. I més que els malgastadors del sud, la causa principal n’és la poca solidesa del projecte, si no va molt més enllà de compartir moneda. Cal un govern fort escollit per un parlament sobirà i amb plens poders legislatius, un poder judicial comú, i polítiques econòmiques, fiscals i bancàries veritablement compartides. Ara tot depèn de les voluntats d’uns estats que no sempre es posen d’acord, sense un nord clar i que no accepten perdre sobirania, impedint arribar a una Unió en majúscules. Als Estats Units ja hem vist que les xifres no són bones, hi ha desequilibris importants, estats que han entrat en fallida, empreses molt destacades però desigualtats socials inadmissibles, un nivell cultural comú que a casa nostra generalment no superaria l’ESO, i tantes altres coses que, vistes de lluny, farien por. Però tot allò que ens manca a Europa (governança i polítiques) ho tenen ben clar, definit i operatiu.

Mentre els líders europeus actuals posin en primer terme els seus interessos electorals locals, sense la generositat d’arriscar-se a perdre-les en abocar-se a la construcció de la veritable gran Unió Europea, no anirem enlloc. I si el Bundesbank s’obsessiona a recuperar immediatament els préstecs que han permès a les empreses del seu país lucrar-se extraordinàriament, venent als dilapidadors del sud mercès al seu diner fàcil, i no admetent flexibilitat o ajut per desinflar suaument la bombolla que ells mateixos van estimular, l’economia europea no s’equilibrarà en molt de temps. Que aquests països hem de fer reformes, sense cap mena de dubte, però això no ha de ser l’única guia d’Europa. Cap personatge influent té prou visió o coratge per explicar-ho i liderar un camí coherent? Si és que no, tenim un gran problema que no ens el contrapesen ni les moltes medalles olímpiques guanyades entre tots.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa