Les societats ibèriques tenim un problema, malgrat la influència de civilitzacions tan avançades al seu moment com la grecoromana o la musulmana: deixem l’interès comú moltes vegades en segon terme i ens dediquem a criticar de forma destructiva a qui ens ha de liderar.

Que els ho diguin als portuguesos, que en no haver donat suport a un pla necessari presentat pel seu govern, ara els n’imposaran un de molt més sever.

El nostre govern de Madrid en un primer moment de la crisi va actuar contra tota lògica econòmica, i oposada al parer de molts (fins i tot d’alguns membres destacats de l’executiu). Ara ha començat a redreçar el camí, tot s’ha de dir, amb alguns cops d’efecte més negatius que positius, però igualment amb la crítica destructiva dels mateixos que abans. Ens va anar d’un pèl que no ens haguessin de rescatar com a Portugal, perill encara no esvaït del tot.

A Catalunya hauria de ser diferent, si més no per la influència rebuda d’altres, com els carolingis. Però ara que hem començat a fer el que toca per redreçar el país, a empentes i rodolons i per dolorós que sigui, l’oposició ho critica despietadament malgrat saber que no hi ha més remei. Sort que bona part de la societat civil ho entén, es resigna al mal tràngol temporal i es posa a treballar per reduir-ne l’impacte, pensant en no malmetre el futur.

Localment també en fem de disbarats d’aquesta mena. Ara, si no anem amb compte, estem apunt de provocar-ne un. Tenim sobre la taula un projecte important, que pot canviar el panorama comercial de la ciutat i que hauríem de tractar com es mereix: el dela Fàbrica Nova.De moment n’hem sentit a parlar pels problemes que va tenir l’anterior propietari, i ara sabem que l’actual ha presentat a l’Ajuntament una projecte per tirar endavant el desenvolupament de tota l’àrea. Ho sabem per la premsa. Té prou transcendència com per no tractar-lo sols com a patrimoni i d’interès de l’equip de govern. Cert que qui mana ha de prendre decisions, però aquest costum de fer i després consultar segur que no portarà enlloc. O més aviat pot desembocar en una altra situació de desqualificacions i crítiques sens fi.

Cal que el govern municipal el presenti amb tot detall als agents econòmics i a l’oposició. I aquests ens hauríem de posar a treballar en positiu les seves propostes. Sobretot per aconseguir que sigui un pol d’atracció de nous compradors forans, afavorint el conjunt del comerç de la ciutat. No ho aconseguirem si no en visualitzem l’atractiu, solucionem problemes d’accessos i aparcaments, facilitem la connexió de les diferents àrees comercials i donem una empenta a fer agradable la ciutat. Ara és el moment de posar condicions en aquest sentit.

No fem com amb la Llei de Comerç i la definició dela Trama Urbana. Després de molts estira i arronses i enfrontaments en què tots hi hem perdut, acabarem pactant el que la Cambraja havia posat sobre la taula l’estiu passat. No val la pena repetir l’experiència i malbaratar energies per a res sense esgotar la via del consens.

Siguem l’excepció en el mal ibèric, que ja estem prou malament.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa

Publicat a Regió7 el 17-04-11