Després de donar-hi voltes durant mesos, finalment tenim reforma laboral. Una reforma esperada i temuda a la vegada, que sovint s’ha plantejat com la solució definitiva a dos dels grans problemes que afecten l’economia espanyola: l’altíssim índex d’atur, que, a més, no para de créixer, i la manca de competitivitat de les nostres empreses. I aquí és quan cal fer la primera puntualització: la reforma laboral és un primer pas en la bona direcció, però ni molt menys l’únic ni el definitiu. Caldrà esperar a mitjà termini per veure’n els resultats i caldrà, també, acompanyar-la d’altres mesures perquè les empreses puguin recuperar la seva activitat i exercir el seu paper en la reactivació de l’economia.

El gran valor d’aquesta reforma és, sens dubte, la flexibilitat. Que ha de permetre a les empreses adaptar-se a la conjuntura i evitar, com ha passat fins ara, que la crisi arrossegui al seu darrere tantes i tantes empreses, amb la conseqüent destrucció de llocs de treball, o que s’hagin de reduir traumàticament les plantilles amb l’objectiu de salvar l’empresa. Els llocs de treball no es mantenen a base de salvaguardar els drets adquirits, sinó fent que les empreses siguin competitives. Una empresa tancada, difícilment torna a obrir quan arriben temps millors. És per això que dotar les empreses de la flexibilitat necessària per adaptar-se a la situació econòmica és un bon primer pas, per salvar-les i reduir acomiadaments. La priorització dels convenis d’empresa, la regulació del teletreball, el fet de permetre hores extra en la contractació a temps parcial, la clarificació de les causes objectives per acomiadament o la penalització i control de l’absentisme abusiu són, sense cap mena de dubte, altres aspectes positius. També ho són tots aquells punts que afavoreixen la contractació estable per part de les pime i els nous emprenedors. Sembla que, per fi, algú s’ha adonat que per crear ocupació, el simple fet de donar bonificacions no porta enlloc. Cal fer que els empresaris perdin la por a contractar.

Malgrat tot això, la reforma laboral no resol un tema cabdal com és el de la simplificació dels tipus de contracte i, per molt que es vulgui fer bandera de la reducció de les indemnitzacions per acomiadament, no aconsegueix trencar la dualitat entre els assalariats amb contracte antic, previ a la reforma, i els que volen entrar de nou al mercat de treball, als qui ja s’aplicaran les noves condicions.

Però per treure les empreses de la crisi cal que es prenguin altres mesures, sense les quals la reforma laboral haurà estat només un pedaç. Cal que les pime deixin de finançar les mancances de tresoreria de l’administració, cal evitar els abusos en els terminis de pagament de les grans empreses i cal, en aquest mateix sentit, que les pime tornin a disposar de crèdit bancari pel circulant i les inversions. Igual que per al consum privat. És necessari, també, recuperar la confiança per invertir i reactivar el consum, sobretot amb uns Governs que parlin clar, expliquin el seu full de ruta i prenguin mesures coherents. I en un marc de confiança, cal animar a qui tingui una idea a crear la seva pròpia empresa, eliminant els obstacles per a fer-ho i simplificant els tràmits necessaris per a posar-la en marxa.

Per tal que aquestes mesures aconsegueixin reduir l’atur és també imprescindible que empresaris i treballadors fem, dins de cada empresa, un gran esforç conjunt en professionalitzar-nos, en comercialització, en millorar la gestió i els processos, que ens permetin adaptar i fer competitiu el nostre producte o servei a la demanda del mercat. Perquè al final, qui crearà llocs de treball serem les empreses, no l’administració. Les lleis laborals i les altres mesures esmentades, sols hi posen el marc.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa