ID-100293538Com tot, depèn de com es miri. Si ho mesurem com a creixement del PIB mundial, la tendència és a l’alça d’un 3,8%, per sobre de la tendència històrica del 3,6%. Per contra, el creixement previst del comerç mundial serà del 5,4%, per sota de la tendència històrica del 6%. Altra cosa és que posem en dubte què mesura el PIB (fins i tot una comissió presidida per un francès treballava en eines de mesura alternatives). O també es pot dubtar de la conveniència de mesurar el comerç mundial com el que posa una factura d’una cosa quan passa una frontera. La primera mesura valor afegit, la segona mesura el facturat.

El que sí és clar és que el creixement previst entre 2015 i 2019 (pocs fan previsions més enllà) està molt desigualment repartit. La Xina i l’Índia s’emporten més d’una tercera part d’aquest creixement, i amb el que incrementarà els Estats Units ja fan quasi la meitat. Si afegim els anomenats mercats frontera (una espècie de nous tigres…, la fauna se’ns acaba…) com Indonèsia, els emergents africans o els de l’Amèrica Llatina, tot plegat ens deixa un 7% a la zona Euro, la vella Europa del nord i del sud. No és gaire, però si mirem les incerteses existents a Europa, com una guerra oberta a Ucraïna, una probabilitat no menyspreable de que Grècia abandoni l’Euro, i un qüestionament del projecte europeu tal com està concebut, potser que ens conformem amb el que diuen les previsions.

Pel que fa a Catalunya, si tot això es compleix, s’arribaria al nivell del PIB de 2007 el 2017, i al d’ocupació el 2025, gràcies sobretot a que hi ha 16.000 empreses exportadores regulars. Aquests són els escenaris de treball amb els que pensen les institucions de promoció econòmica (organismes de representació empresarial, agències estatals, organismes multilaterals i un llarg etc.). Institucions que tenen la seva raó de ser en l’optimisme existencial que afirma que si es treballa bé el futur, serà millor que el que teníem abans, sense concretar excessivament l’objecte d’ aquesta millora. Aquest “núvol” institucional tampoc amaga que hi ha coses que poden anar malament, com la injecció de liquiditat que ara fa Europa, que ja ha fet el Japó i que abans va fer el món anglosaxó. I que hi ha símptomes com la deflació (o quasi deflació, perquè aquesta setmana hi havia un diari que deia que encara no hi hem arribat…), l’estancament, el no creixement dels salaris (els clients del final de tot de la cadena), que ens haurien de preocupar. I que els tipus d’interès romandran molt baixos (sembla que no és bo), i que si pugen tampoc serà bo.

La pregunta que jo crec ens hem de fer és si totes aquestes eines de mesurar en realitat responen a les preguntes que ens hem de fer. I sempre tenint en compte que és molt millor si els indicadors que qüestionem van bé o molt bé. Hi ha un discurs polític que posa tota la carn en aquests indicadors, i en el seu augment (i si no incrementa prou, es compta d’una altra manera per a què sembli que sí que puja la fletxa). Estem parlant de recuperació. O sigui, estar com abans, posar el rellotge del temps a l’any 2006, per exemple, en el cas ibèric. La percepció meva (per tant, subjectiva i esbiaixada com el que més i com la de tothom) és que l’evolució d’aquests indicadors en el quadre de comandament de les nostres vides ja no ens diu gaire res. Millor que el botó vermell d’alarma no comenci a fer pampallugues i soni. Però mentrestant, s’imposa una barreja d’escepticisme que no és el de tot passiu, i també de desconfiança. De fet, fins i tot els estudis sobre el “nou consumidor” de les consultores internacionals, o dels instituts d’opinió globals, van per aquí. Una divergència de percepcions que és una divergència de realitats. Haurem de treballar amb un peu a cada món, un en el conegut fins ara, i un altre en el terreny pantanós. Sempre m’he quedat meravellat de com aquell intel·lectual encara valorat que va parlar de la fi de la història (és a dir, de l’estabilitat, la claredat de línies, el futur brillant…) ningú no el va fer fora del local de males maneres.

Jaume Ferrer. Responsable d’Internacionalizació de la Cambra de Comerç de Manresa