Escenaris de desenvolupament macroeconòmics per a Catalunya en l’horitzó 2030 

 

Aquesta setmana s’ha presentat l’estudi Scenarios of Macro-economic Development for Catalonia on Horizon 2030, realitzat conjuntament pel CIDOB (Centre d’Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona) i el CEPS (Centre for European Policy Studies), amb la col·laboració de l’ISIS (Istituto di Studi per l’Integrazione dei Sistemi) i el laboratori E3-modelling de la Universitat Politècnica d’Atenes. Tracta d’identificar i fer prospectiva dels diferents escenaris que podria afrontar Catalunya en el supòsit d’esdevenir un estat independent a l’horitzó 2030 i es presenta com un instrument per comprendre millor els costos i beneficis de les diferents estratègies polítiques des del punt de vista de l’economia i la societat catalanes i de la cooperació amb el conjunt de les institucions de la UE.

 

Accés al document sobre Escenaris de desenvolupament per a Catalunya en l’ horitzó 2030  ( publicat en anglès )

 

Un estudi europeu explora què passaria en els casos de separació pactada, de separació unilateral i de continuïtat

 

La independència de Catalunya és l’opció més positiva per a l’economia de Catalunya del futur. Tant si hi ha una solució pactada amb l’estat espanyol com si finalment hi ha una separació unilateral, la situació econòmica de Catalunya en el llarg termini seria més bona que no pas l’opció continuista. És la conclusió d’un estudi elaborat conjuntament pel CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) i el CEPS (Center for European Policy Studies) i que ha estat presentat avui al matí a la seu del Parlament Europeu, a Brussel·les. Malgrat les bones perspectives que preveu amb la independència, l’informe també detecta que la separació no pactada generaria incerteses i riscos durant els primers anys, derivats de la pertinença a la Unió Europea. Tot amb tot, es preveu que la pitjor opció possible és que Catalunya continuï dins l’estat espanyol. L’estudi detecta que a llarg termini suposa l’asfíxia econòmica i financera.

L’objectiu d’aquest treball, en el qual també hi han col·laborat l’ISIS -Istituto di Studi per l’Integrazione dei Sistemi de Roma- i el laboratori E3-modelling de la Universitat Politècnica d’Atenes, és projectar en el marc de l’horitzó 2030 els efectes macroeconòmics d’una possible secessió de Catalunya i la futura relació amb l’estat espanyol i el conjunt de la UE. És titulat, en anglès, ‘Scenarios of Macro-economic Development for Catalonia on Horizon 2030. Economic effects of a potential secession of Catalonia from Spain and paths for integration with the EU’.

L’estudi exposa dades que justifiquen que Catalunya surt més beneficiada en cas de secessió pactada. ‘En termes quantitatius experimenta un increment del PIB de 110.000 milions d’euros per al període 2015-30; mentre que a l’opció d’independència unilateral l’increment seria pel mateix període d’uns 67.000 milions d’euros. Així, l’any 2030 la taxa d’atur seria menor en 3.1 punts percentuals en el cas de secessió acordada, i de 3.2% en el de secessió unilateral en relació a l’escenari de referència’, és a dir, si Catalunya continua com una comunitat autònoma dins de l’estat espanyol.

Han presentat l’estudi els representants de les institucions que l’han dut a terme, que són Rym Ayadi (CEPS), Carlo Sessa (ISIS), Leonidas Paroussos (E3- modelling) i Marc Gafarot (CIDOB). L’acte també ha comptat amb el suport de l’eurodiputat del grup ALDE Ramon Tremosa, i dels eurodiputats del grup Verds / ALE Ernest Maragall i Josep Maria Terricabras.