L’economia de la UE s’està recuperant de la recessió provocada per la pandèmia més ràpid del que s’esperava. Amb l’avenç de les campanyes de vacunació i l’aixecament de les restriccions, a la primavera es va reprendre el creixement, que va continuar durant l’estiu apuntalat per la reobertura de l’economia. Malgrat que les turbulències van en augment, es preveu que l’economia de la UE continuï creixent en el període que abasten aquestes previsions i que arribi a unes taxes de creixement del 5 % el 2021, el 4,3 % el 2022 i el 2,5 % el 2023. Les taxes de creixement previstes per a la zona de l’euro són idèntiques a les de la UE el 2021 i el 2022 i del 2,4 % el 2023. Aquest pronòstic depèn en gran mesura de dos factors: l’evolució de la pandèmia de covid-19 i el ritme en què l’oferta s’adapti al canvi sobtat en la demanda arran de la reobertura de l’economia.

L’economia europea torna a una tendència expansiva abans del previst

La taxa de creixement del PIB de la UE en el segon trimestre del 2021, de gairebé un 14 % en termes anuals, ha estat el valor més alt de què es té constància i és de la mateixa magnitud que la caiguda sense precedents del PIB que es va donar en el mateix període de l’any passat, amb la primera onada de la pandèmia. En el tercer trimestre del 2021 l’economia de la UE ha recuperat el nivell de producció d’abans de la pandèmia i ha passat de la fase de recuperació a la d’expansió.

Es preveu que la demanda interna continuï impulsant aquesta expansió. La millora dels mercats de treball i la reducció prevista de l’estalvi haurien de contribuir a mantenir el ritme de despesa dels consumidors. L’execució del Mecanisme de recuperació i resiliència també comença a tenir un paper important en el foment de les inversions públiques i privades.

No obstant, el creixement s’enfronta a noves turbulències. Els colls d’ampolla i les pertorbacions en el subministrament a escala mundial estan passant factura a l’activitat econòmica a la UE, en particular en la indústria manufacturera, que té un nivell d’integració elevat. A més, després d’una caiguda marcada el 2020, el preu de l’energia, i en especial el del gas natural, ha augmentat a un ritme frenètic en l’últim mes i ara se situa molt per sobre del nivell d’abans de la pandèmia. Es preveu que això repercuteixi en el consum i en la inversió.

El mercat de treball continuarà millorant

Els mercats de treball de la UE han millorat notablement gràcies a la flexibilització de les restriccions en les activitats relacionades amb el consum. El segon trimestre d’aquest any l’economia de la UE va crear aproximadament 1,5 milions de llocs de treball nous, molts treballadors van sortir dels programes de manteniment dels llocs de treball i la taxa d’atur es va reduir. Tot i això el nombre total de persones en actiu a la UE encara era un 1 % inferior al nivell anterior a la pandèmia.

Del segon trimestre ençà l’atur s’ha reduït encara més. La taxa d’atur de la UE el mes d’agost, del 6,8 %, supera per molt poc la taxa registrada a finals del 2019. Les dades publicades després de la data de tancament de les previsions mostren que al setembre va continuar baixant. Les enquestes de la Comissió en matèria d’activitat empresarial indiquen l’existència de bosses d’escassetat de mà d’obra, especialment en els sectors en què creix més l’activitat. Com més perduri aquesta escassetat més augmentarà el risc que freni l’activitat i es tradueixi en inflació mitjançant la pressió salarial.

Segons les previsions, la taxa d’ocupació de la UE creixerà un 0,8 % enguany, un 1 % el 2022 i un 0,6 % el 2023. Es preveu que l’ocupació superi el nivell d’abans de la pandèmia l’any que ve i passi a la fase d’expansió el 2023. Es preveu que l’atur a la UE passi del 7,1 % d’aquest any al 6,7 % el 2022 i al 6,5 % el 2023. A la zona de l’euro, es preveu que aquests tres anys sigui del 7,9 %, el 7,5 % i el 7,3 %, respectivament.

Dèficits més baixos del previst

La millora de les previsions de creixement comporta que els dèficits el 2021 siguin baixos del que es va indicar a la primavera. El dèficit agregat de la UE, que el 2020 va arribar al 6,9 % del PIB, s’hauria de reduir lleugerament el 2021, fins el 6,6 % donat que a primers d’any el suport pressupostari encara era elevat.

Com que les mesures de suport i el funcionament dels estabilitzadors automàtics aniran desapareixent a mesura que continuï l’expansió econòmica, es preveu que el dèficit agregat de la UE es redueixi a la meitat, fins aproximadament el 3,6 % del PIB el 2022, i que el 2023 continuï baixant fins al 2,3 %.

Quant al deute públic agregat respecte al PIB, que ha arribat al 92 % a la UE (99 % a la zona euro), es preveu que aquest any s’estabilitzi globalment, comenci a baixar el 2022 i el 2023 arribi al 89 % del PIB (97 % a la zona euro).

La pressió temporal sobre els preus a nivell mundial fa créixer la inflació fins al màxim dels últims deu anys

Després de diversos anys de baixa inflació la represa ferma de l’activitat econòmica a la UE i a moltes economies avançades ha vingut de la mà d’un augment de la inflació per sobre de les previsions.

La inflació anual a la zona euro ha passat del -0,3 % l’últim trimestre del 2020 al 2,8 % el tercer trimestre del 2021. El registre d’octubre va ser del 4,1 %, un valor que només s’havia assolit una vegada des del 1997, quan es van començar a publicar les dades d’inflació de la zona euro.

El fort augment de la inflació és conseqüència principalment de l’augment del preu de l’energia però també sembla estar relacionat amb un conjunt ampli d’ajustos post-pandèmia, cosa que suggereix que els nivells alts actuals són en gran part transitoris.

Es preveu que la inflació a la zona euro arribi al seu punt àlgid el 2021 amb un 2,4 % i llavors comenci a reduir-se, amb el 2,2 % el 2022 i l’1,4 % el 2023, donat el descens gradual previst del preu de l’energia. A la UE, es preveu una inflació del 2,6 % el 2021, del 2,5 % el 2022 i de l’1,6 % el 2023.

Les perspectives de creixement continuen lligades a una gran incertesa i a riscos

Si bé l’efecte de la pandèmia sobre l’activitat econòmica s’ha debilitat de manera considerable, la covid-19 encara no ha desaparegut i la recuperació depèn en gran mesura de l’evolució de la pandèmia, tant a la UE com a la resta del món. Si tenim en compte l’increment recent de casos en molts països, no es pot descartar la reintroducció de restriccions que afectin l’activitat econòmica. A la UE aquest risc és especialment elevat en els estats membres que tenen taxes de vacunació baixes.

Els riscos econòmics també sorgeixen dels efectes potencialment prolongats de les limitacions i els colls d’ampolla actuals en els subministraments.

El principal risc a l’alça de les perspectives de creixement deriva de les possibles millores d’eficiència i progressos duradors en la productivitat com a conseqüència dels canvis estructurals desencadenats per la pandèmia. Les inversions promogudes pel Mecanisme de recuperació i resiliència i les reformes estructurals associades seran determinants en aquest sentit. Globalment, els riscos associats a aquestes previsions tenen un balanç a la baixa.

La inflació podria arribar a ser més elevada del previst si s’allarguen les restriccions sobre els subministraments i si els increments salarials per sobre dels increments de productivitat es repercuteixen en els preus de consum.

Declaracions dels membres del Col·legi

Valdis Dombrovskis, vicepresident executiu per a Una Economia al Servei de la Gent, ha declarat: «L’economia europea s’està recuperant de la recessió amb força: aquest any es preveu un creixement del 5 %. Les mesures que hem aplicat per esmorteir l’embat de la pandèmia i augmentar la vacunació arreu de la UE han contribuït clarament a aquest resultat. Però no és moment de ser complaents: aquest virus ens continua abocant a la incertesa i ens hem d’enfrontar a uns quants riscos. Un aspecte important és la necessitat de donar resposta als colls d’ampolla en les cadenes de subministrament així com l’augment del preu de l’energia, que afectarà moltes llars i empreses per tot Europa. També hem de seguir de prop la inflació i ajustar les nostres polítiques si escau. Per mantenir el ritme, cal que ens centrem a posar en marxa les inversions i les reformes que es van planificar en el Mecanisme de recuperació i resiliència per tal d’impulsar el nostre potencial econòmic».

Paolo Gentiloni, comissari d’Economia, ha declarat: «L’economia europea passa de la recuperació a l’expansió però ara es troba amb turbulències. Una resposta de les polítiques públiques sense precedents va esmorteir l’efecte de la covid-19 en els treballadors i les empreses, i una campanya eficaç de vacunació ha permès reobrir les nostres economies des de la primavera. Això ha donat una embranzida al creixement, que al seu torn està ajudant a estabilitzar les finances públiques. Amb el suport de NextGenerationEU, està previst que la inversió pública assoleixi el seu nivell més elevat en més d’una dècada. En aquest panorama tan positiu hi ha també tres amenaces fonamentals: un fort augment dels casos de covid-19, que és més accentuat en les zones amb taxes de vacunació relativament baixes; la inflació creixent, impulsada en gran part per l’escalada del preu de l’energia; i les pertorbacions en la cadena de subministrament que estan afectant diversos sectors. Cal que parem atenció i actuem quan sigui necessari per assegurar-nos que les turbulències no fan trontollar la recuperació.

Rerefons

Aquestes previsions es basen en una sèrie d’hipòtesis tècniques sobre els tipus de canvi, els tipus d’interès i els preus dels productes bàsics fins a la data límit del 19 d’octubre. Pel que fa a la resta de dades que s’hi han incorporat, incloses les hipòtesis sobre les polítiques públiques, aquestes previsions tenen en compte la informació obtinguda fins al 25 d’octubre inclòs. Les previsions no presumeixen canvis en les noves polítiques públiques tret que s’hagin anunciat de manera creïble i prou detallada.

Cada any la Comissió Europea publica dues previsions completes a la primavera i a la tardor i dues d’intermèdies a l’hivern i a l’estiu. Les previsions intermèdies inclouen el PIB i la inflació anuals i trimestrals de l’any en curs i de l’any següent a tots els estats membres, a més dels agregats de la UE i de la zona euro.

Les previsions econòmiques de la Comissió Europea de l’hivern del 2022, que està previst que es presentin el febrer del 2022, actualitzaran les previsions del PIB i la inflació.