Un nou informe de la Comissió Europea destaca la importància de la resiliència digital en temps de crisi

Brussel·les, 11 de juny de 2020

La Comissió publica avui els resultats de l’Índex de l’economia i la societat digitals del 2020 (DESI), que supervisa el rendiment digital d’Europa i fa el seguiment dels progressos dels estats membres en matèria de competitivitat digital. El DESI d’aquest any demostra que s’han fet progressos a tots els estats membres i en tots els àmbits clau de l’Índex. Això és encara més important en el context de la pandèmia del coronavirus, que ha fet que les tecnologies digitals bàsiques hagin esdevingut imprescindibles perquè han permès de continuar treballant, controlar la propagació del virus o accelerar la recerca de tractaments o vacunes. Val a dir, però, que els indicadors del DESI relacionats amb la recuperació també mostren que els estats membres de la UE han d’intensificar encara més els seus esforços per millorar la cobertura de les xarxes de molt alta capacitat, assignar espectre al 5G per permetre la comercialització de serveis 5G, millorar les competències digitals dels ciutadans i digitalitzar les empreses i el sector públic.

«La crisi del coronavirus ha demostrat com n’és d’important el fet d’interconnectar ciutadans i empreses perquè puguin interactuar. Continuarem treballant amb els estats membres per determinar quins són els àmbits on es necessita més inversió per tal que tots els europeus puguin beneficiar-se dels serveis i de les innovacions digitals», ha declarat avui la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, Margrethe Vestager.

«Les dades que publiquem avui mostren que les empreses estan fent servir més que mai solucions digitals. Cal, però, que les petites i mitjanes empreses també en facin ús i que les tecnologies digitals més avançades es despleguin a tots els sectors econòmics», ha declarat avui també el comissari europeu de Mercat Interior, Thierry Breton.

En el context del pla de recuperació econòmica per a Europa, aprovat el 27 de maig del 2020, el DESI farà un estudi específic de cada estat membre d’acord amb les recomanacions digitals del Semestre europeu. Tot plegat ajudarà els estats membres a orientar i a prioritzar les seves reformes i necessitats d’inversió. D’aquesta manera, es facilitarà l’accés als 560 000 milions d’euros disponibles del mecanisme de recuperació i resiliència. Aquest mecanisme proporcionarà als estats membres els fons necessaris perquè les seves economies esdevinguin més resilients i garantirà que les inversions i les reformes impulsin la transició verda i la transició digital.

 

Finlàndia, Suècia, Dinamarca i els Països Baixos són líders pel que fa al rendiment digital de la UE. Malta, Irlanda i Estònia hi van tot just darrere. L’Índex de l’economia i la societat digitals (I-DESI) posa de manifest que els estats membres de la UE amb els millors resultats també són líders a nivell mundial. Cal parar esment, però, en el fet que les més grans economies de la UE no ho són pas, de líders digitals. Això demostra que cal accelerar la transformació digital perquè la UE obtingui resultats pel que fa a la transició verda i a la transició digital. Aquests últims cinc anys Irlanda és l’estat membre que més ha avançat en aquest sentit, seguida dels Països Baixos, de Malta i d’Espanya. Segons els indicadors del DESI, els resultats d’aquests estats membres estan ben per damunt de la mitjana de la UE.

Com que la pandèmia ha tingut un impacte important en cadascun dels cinc indicadors del DESI, cal llegir les conclusions del 2020 juntament amb les nombroses mesures adoptades per la Comissió i pels estats membres per gestionar la crisi i donar suport a la recuperació econòmica. Els estats membres han pres mesures per minimitzar el contagi i per donar suport als sistemes sanitaris mitjançant, per exemple, la introducció d’aplicacions i plataformes per facilitar la telemedicina o la coordinació dels recursos sanitaris. La Comissió també ha aprovat mesures, com ara l’aprovació d’una recomanació on proposa la creació d’un conjunt d’eines comunes per a tota la Unió que permetin l’ús de la tecnologia i de les dades i facilitin la sortida de la crisi, concretament aplicacions per a dispositius mòbils o l’ús de dades anonimitzades per part de les aplicacions de rastreig. A petició de la Comissió, l’Organisme de reguladors europeus de comunicacions electròniques (BEREC) ha començat a vigilar el tràfic a Internet per evitar-hi la congestió.

 

Principals conclusions sobre cinc àmbits digitals

L’Índex de l’economia i la societat digitals fa el seguiment dels progressos fets pels estats membres en cinc àmbits: la connectivitat, les competències digitals, l’ús d’Internet per part dels ciutadans, la integració de les tecnologies digitals a les empreses i els serveis públics digitals.

La connectivitat ha millorat força, però encara hi ha molt a fer per donar resposta a les necessitats del seu ràpid creixement. Els estats membres estan treballant en la transposició a la legislació nacional de la nova normativa de la UE aprovada el 2018 amb vista a fomentar la inversió en xarxes de molt alta capacitat, fixes i mòbils. En comparació amb el 70 % de fa cinc anys, el 2019 el 78 % de les llars europees ja disposava d’un abonament de banda ampla fixa; a més, les xarxes 4G ja donen servei gairebé a tota la població europea. Ara bé, només hi ha disset estats membres que hagin assignat espectre al 5G; val a dir, però, que en són cinc més que l’any passat. Finlàndia, Alemanya, Hongria i Itàlia són els més avançats pel que fa a la preparació per al 5G. El 44 % de les llars europees ja disposa de xarxes de banda ampla de molt alta capacitat.

Pel que fa a les competències digitals, cal avançar més sobretot tenint en compte que la crisi del coronavirus ha demostrat com en són, d’importants, les competències digitals perquè els ciutadans puguin tenir accés a tota mena d’informació i a tota mena de serveis. Val a dir, però, que una gran part de la població de la UE, el 42 %, continua sense tenir un mínim de competències digitals bàsiques. El 2018 hi havia a tota la UE uns 9,1 milions de persones que treballaven com a especialistes en TIC, 1,6 milions més que fa quatre anys. Segons notifiquen el 64 % de les grans empreses i el 56 % de les pimes que van contractar especialistes en TIC el 2018, les ofertes de feina per a aquesta mena d’especialistes van ser difícils de cobrir.

Encara que la pandèmia ha afavorit un fort augment de l’ús d’Internet, la tendència ja era ben present abans de la crisi: el 85 % de la gent fa servir Internet com a mínim una vegada la setmana comparat amb el 75 % del 2014. L’ús de les videoconferències és el que ha crescut més i el percentatge d’usuaris ha passat del 49 % del 2018 al 60 % del 2019. La popularitat de la banca i de les compres per Internet també ha pujat i ha passat del 66 % i al 71 %.

Les empreses estan cada vegada més digitalitzades, amb les grans empreses al capdavant. El 38,5 % de les grans empreses ja fan servir serveis avançats de computació en núvol i el 32,7 % notifica que analitzen macrodades. Tot i així, la gran majoria de les pimes encara no fan servir aquesta mena de tecnologies digitals: només el 17 % fa servir serveis en núvol i només un 12 % analitza macrodades. Pel que fa al comerç electrònic, només el 17,5 % de les pimes han venut productes o serveis per Internet; això només representa una lleugera pujada d’1,4 punts percentuals respecte del 2016. En canvi, el 2019 ja hi havia un 39 % de grans empreses que disposaven d’un servei de venda per Internet.

Per impulsar el comerç electrònic, la UE ha aprovat una sèrie de mesures que van des de l’eliminació de les barreres transfrontereres injustificades, a l’abaratiment dels enviaments transfronterers de paquets, a la protecció dels drets dels clients a Internet o a l’accés transfronterer a continguts en línia. Des del mes de desembre del 2018 els consumidors i les empreses tenen dret a buscar a tot el territori de la UE les millors ofertes a Internet sense haver de patir cap discriminació per raó de la nacionalitat o del lloc de residència.

Finalment, creix la tendència a l’ús dels serveis públics digitals en els àmbits de l’administració o la salut electròniques, que milloren l’eficiència i l’estalvi de governs i empreses i permeten una més gran transparència i una més gran participació dels ciutadans en la vida política. El 67 % dels usuaris d’Internet que el 2019 van enviar formularis a l’administració pública ho van fer per Internet, que cal comparar amb el 57 % del 2014; això demostra com n’és, de convenient, l’ús de les TIC en comptes de l’ús del paper a l’administració pública. Aquí els millors resultats es registren a Estònia, Espanya, Dinamarca, Finlàndia i Letònia.

 

Rerefons

L’Índex de l’economia i la societat digitals mesura l’evolució dels estats membres de la UE cap a l’economia i la societat digitals en funció de les dades d’Eurostat i de diversos estudis i mètodes de recopilació de dades especialitzats. Els informes del DESI del 2020 es basen en les dades del 2019. Per millorar la metodologia de l’Índex i tenir en compte els últims avenços tecnològics, s’han introduït una sèrie de canvis en l’edició del 2020, que ara inclou una xarxa de molt alta capacitat fixa (VHCN). S’ha tornat a calcular el DESI d’anys anteriors de tots els estats membres per reflectir-hi els canvis pel que fa als indicadors i a les correccions introduïdes en les dades subjacents. Per tant, els indicadors i les classificacions de cadascun dels estats membres poden haver canviat en comparació amb les de publicacions anteriors. Com que les xifres fan referència al 2019, s’ha inclòs el Regne Unit en el DESI del 2020 i en les mitjanes de la UE.

 

DESI2020-SPAIN-lang

 

DESI2020Thematicchapters-FullEuropeanAnalysis