aturFins que no retornem l’índex d’atur a nivells raonables no podrem dir que hem sortit de la crisi. Certament hi ha indicadors que assenyalen que l’economia no va tan malament, però estem perdent classe mitjana. I si ens refiem sols del creixement per absorbir la gran bossa d’aturats generada, i aquest es fonamenta en l’endeutament, en tenim per anys.

És difícil que els vells generadors d’ocupació puguin resoldre sols el problema, cal confiar també en noves bosses d’ocupació, i en factors interns i externs que hi contribueixin. No és que la construcció no pugui reprendre part del seu rol, sobretot en l’execució d’infraestructures necessàries que afavoreixin la competitivitat dels altres sectors. La indústria recuperarà ocupació en la mesura que vagi consolidant el creixement de les seves empreses, amb la internacionalització i diversificació competitiva que han hagut d’enfilar per sobreviure. Hi ajudarà si es consolida la represa del crèdit, i factors conjunturals com la caiguda de l’Euro respecte altres monedes. El comerç i la resta del sector terciari s’animaran en la mesura que els primers consolidin la reactivació.

Però cal ser conscients que la legislació laboral ha d’evolucionar, de la mateixa manera que l’empresa ha d’incrementar el grau de capitalització, professionalització i transparència. De fet dins moltes empreses ja s’han pactat mesures pal·liatives que possibiliten la continuïtat en situacions complicades. En resum, el gran repte és guanyar competitivitat per totes bandes.

A la nostra comarca tenim oportunitats poc explotades, sobretot el turisme. Si volem fer les coses bé hem de resoldre la descoordinació entre agents turístics i administracions, que frena obtenir fruits apreciables. I sobretot cal identificar els punts que poden diferenciar la nostra oferta, per explotar nínxols interessants. Per exemple el fet ignasià i l’efemèride del 2022, que s’han de treballar cara la demanda, anant a buscar visitants, no limitant-nos a esperar-los perquè ja hem arreglat les coses de casa. Una inversió a mig termini.

Però hem de continuar treballant directament pels aturats. Primer reduint les situacions més precàries, donant recolzament a l’encomiable labor d’entitats com Caritas, Creu Roja, Fundació Rosa Oriol i Banc dels Aliments, etc. I també valorant la feina del SOC, el CIO, les mateixes ETT que no deixen de ser una via de trobar ocupació, i tantes altres empreses de headhunting. O la formació per inserció d’aturats d’entitats com el Centre de Formació Pràctica.

En el segment dels joves hem de redoblar esforços. Els hem d’animar a formar-se, malgrat que sovint poden dubtar de les expectatives, i encaminar-los a cursar estudis amb demanda però que tenen poc atractiu en ser considerats com a difícils i que requereixen molt esforç. Tal és el cas de les enginyeries.

Pels aturats de 16 a 24 anys a la Cambra hem posat en marxa una iniciativa pels que s’hi apuntin voluntàriament: estudiar els casos individualment per establir un itinerari formatiu o de pràctiques que acabi inserint-los laboralment, amb importants incentius per a les empreses.

L’emprenedoria és també una bona alternativa. A la Cambra ajudem sobretot a superar els obstacles d’arrancada, com són tenir un bon pla de negoci i un coneixement dels requisits legals, però sol costar el finançament. Pels joves estem preparant una iniciativa amb l’ajut dels instituts: un congrés on puguin exposar idees a empresaris que els puguin encaminar, finançar o fitxar. No es tracta de premiar idees, es tracta de convertir-les en realitat.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa