puig02

Quan fa gairebé 15 anys es va posar en marxa als baixos del Palau Firal el Centre de Formació Pràctica (CFP) de la Fundació Lacetània, eren temps en què s’havia escampat la idea que la indústria manufacturera era una activitat molesta, problemàtica i sense futur al nostre país, que havíem d’anar cap a la indústria del coneixement, i que la fabricació tradicional valia més que la fessin altres. Fins i tot, anys més tard, algunes de les més altes autoritats ho recolzaven.

Sortosament han passat moltes coses des d’aleshores, algunes molt directament relacionades amb aquesta qüestió. Per una banda, la condemnada crisi ha tingut com a conseqüència positiva el convenciment que ens interessa ser una comarca i un país industrials, altrament el nostre futur seria ben negre. I per l’altra, que la realitat industrial ha canviat molt (sempre hi ha excepcions), tant en tecnologies netes i segures, com en professionalització del personal i en l’aplicació de sistemes d’alt rendiment, de tal forma que la fàbrica d’avui ha emprès el camí decidit cap a la fàbrica del futur. En cas contrari, en aquest món tant competitiu i en un mercat global, no en tindria gaire de futur.

Però per divulgar i adaptar aquestes tecnologies, i tenir suport tècnic i el personal capacitat per treure’n rendiment, cal esforç i sovint ajut extern. I és aquí on té sentit i cal aplaudir la visió dels impulsors i les empreses que es varen arremangar per fer realitat una idea important: la posada en marxa del CFP, on es va invertir en maquinària puntera per poder formar i reciclar al personal de les empreses del metall i de sectors propers en el seu ús i aprofitament. L’única manera de poder treballar de forma més competitiva, segura i fiable.

I tot això amb unes aportacions inicials i uns criteris d’austeritat i eficàcia que garantissin que l’únic destí dels esforços anirien adreçats als objectius del Centre. I també amb una doble funció social. D’entrada, incidint en la qualitat humana dels alumnes. I en començar a agreujar-se la crisi, com a instrument de reciclatge i reinserció de persones expulsades del mercat de treball en venir de sectors en caiguda lliure.

Moltes empreses hi han trobat la solució a problemes de mecanització, o personal especialista format a mida, han pogut fer-hi els primers prototips o petites sèries, han conegut o provat solucions tecnològiques abans de decidir inversions, han millorat la qualificació del seu personal, han trobat formació per equips de manteniment o control de qualitat, s’han posat al dia de tècniques i solucions modernes de mecanització, han aprofitat la seva capacitat d’enginyeria en desenvolupament de nous processos o dissenys, etc.

Així el CFP ha sigut des de l’origen un exemple d’esforç comú, també d’agents socials i administracions. Admirat i elogiat des de fora, però encara avui poc conegut a la comarca, moltes empreses no s’han plantejat com els pot ser útil, molts potencials alumnes no volen fer l’esforç de reciclar-se, i no sempre les seves iniciatives i projectes són prou valorats per l’opinió pública. Tampoc altres sectors industrials hi han explorat serveis d’interès. Us animo a fer-los una visita, tant potencials alumnes com empreses que voleu millorar la vostra productivitat, o busqueu consell i assessorament en com dissenyar o fabricar millor i més eficientment el vostre producte. Els trobareu als baixos del Palau Firal de Manresa.

Pere Casals – President de la Cambra de Comerç de Manresa