Universitat-Empresa, una cooperació necessària

Un recent projecte entre Universitats i Cambres de Comerç de diferents països perifèrics dins la Unió Europea ha analitzat la situació de la relació entre les seves universitats i empreses, i possibles noves formes de cooperació que apropin ambdues institucions. S’hi constaten realitats que no ens vindran de nou perquè en el fons tots ens emmirallem en el model centreeuropeu i anglosaxó, dels que ens en separen obstacles semblants.

L’informe final conclou que actualment la relació més habitual entre empreses i universitats es materialitza a través de la contractació (laboral o no) d’estudiants dels darrers cursos o graduats recents, per fer pràctiques a les empreses. La qual cosa repercuteix positivament en aquestes per l’aportació de coneixement actualitzat i idees fresques que poden acabar millorant productes, processos i serveis. És també una forma de selecció prèvia de personal, mentre permet que la resta d’aquests joves agafi una experiència i habilitats fonamentals per poder-se inserir i ser considerats en el món laboral, o bé emprendre iniciatives empresarials pròpies. També hi ha cooperació en formació contínua d’empleats, tot i que podria tenir major abast.

De mica en mica es van incrementant els projectes de recerca o innovació conjunts, tant en productes com en processos. Però en això hi ha encara molt camp per córrer i coincidència que, en el futur, aquesta pot i hauria de ser la forma de cooperació principal entre universitat i empresa. Es corrobora que bona part d’aquests projectes reben suport amb fons públics, la qual cosa representa un element de feblesa d’aquesta via quan, pel problema que sigui, la disponibilitat d’aquests fons és escassa. Malgrat tot, habitualment el resultat d’aquesta cooperació sol ser patentable, i origina nous negocis.

En canvi el món empresarial es lamenta que no té l’oportunitat de contribuir ni al disseny dels plans d’estudi ni a col·laborar en la docència, a diferència dels països de referència. Òbviament la universitat ha de fer prevaldre el criteri científic, la coherència docent i l’homologació de títols i competències, però tenir present cap on avança la realitat empresarial hauria de formar part del procés de planificació, i no sempre es considera.

L’estudi assenyala que, segons les empreses, la cooperació es podria aprofundir notablement si ambdues institucions compartissin objectius i filosofia, sobretot si a la universitat es donés més valor a la part pràctica i als resultats aplicables del seu treball d’investigació, però sovint s’observa poc interès en això. I caldria polir barreres legals i burocràtiques, però sobretot equilibrar els ritmes d’execució dels projectes als temps que requereix l’empresa, a vegades totalment descompassats amb els de la universitat.

Les empreses manifesten que la cooperació amb la universitat millora la seva capacitat d’innovació, les habilitats dels estudiants per incorporar-se al mercat de treball i, en general, contribueix de forma apreciable al desenvolupament i a la cohesió social de l’àmbit geogràfic on té lloc.

Si ho mirem amb òptica del Bages, la conclusió és que estem en aquesta línia. Vol dir que tenim molt camí per recórrer però en certa mesura ja hem començat a fer via per aproximar ambdues institucions. És el futur.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa