optimistesFa mesos advertia en un article que estàvem vivint en un miratge, que hi havia molts elements circumstancials que s’havien posat de cara i ens feien creure que havíem superat la crisi, però una mirada de gran angular al món aflorava moltes amenaces i disfuncions.

En canvi, avui que a la premsa no hi ha més que mals auguris del futur immediat, d’esclat de bombolles als BRIC, i de problemes nous que se sumen als vells encara no resolts, voldria donar un missatge més optimista. No tots aquests països estan tan malament com se’ls presenta, s’avalua la seva situació amb indicadors antiquats i no es tenen en compte altres fortaleses culturals molt decisives que desconeixem i menyspreem.

Optimisme en primer lloc perquè fa mesos hi havia la temptació de postposar la resolució de problemes estructurals pendents en considerar que ja no era imprescindible, i en canvi ara tornem a pensar que hem de ser prudents i anar fent la feina de redreçar els punts febles dels  països. I a nivell més individual, hi ha major consciència que cal prendre les decisions amb racionalitat, deixant-se guiar però no convèncer per la intuïció i els impulsos.

Però també perquè els indicadors macroeconòmics segueixen mantenint una evolució positiva sostinguda, les empreses que han arribat fins aquí potser s’han debilitat però també s’han professionalitzat més, han reduït endeutament, i la internacionalització ara és un eix central per a un bon gruix de les mateixes, quan en temps de bonança no era un objectiu estratègic. I cada dia veig exemples que confirmen l’incansable caràcter lluitador dels nostres empresaris davant les adversitats. No hem d’oblidar que la veritable creació de riquesa es produeix al voltant de l’empresa.

A nivell social, entre una bona part de la població s’ha generalitzat la demanda de major equitat, extirpació de la corrupció instal·lada impunement en molts nivells de l’administració, una justícia efectiva i àgil, i un aprofundiment democràtic que torni la sobirania al poble davant el control excessiu dels poders fàctics. I això crea el caldo de cultiu de canvis estructurals favorables.

Hi ha un inevitable desconcert i sensació de desgovern davant la poca talla pactista en una situació de fragmentació parlamentària, que s’afegeix a la demanda d’un canvi de sistema electoral que renovi l’enquistament dels partits tradicionals. També s’han agreujat algunes tensions geoestratègiques i hi ha un alentiment o reculada en el projecte d’integració europea. I hi ha consciència que el sistema de pensions és insostenible i cal repensar-lo, i la societat del benestar s’ha de racionalitzar.

Tot això crea incertesa, però tinc ferma confiança en una part del nostre jovent. Hi ha molts graduats a tot nivell que ara no troben feina i s’han d’espavilar o anar fora, que no entenen la dualitat del sistema laboral, que s’impliquen en fòrums de reflexió i volen canviar les coses malgrat no creure gaire en el sistema. Saben idiomes i estan molt més viatjats que la generació anterior. I aquests són qui tard o d’hora agafaran les regnes del país, possibilitaran deixar enrere pràctiques del segle passat i donaran el pas definitiu a nivell d’Unió Europea, traient-nos de l’atzucac actual. Certament n’hi ha molts altres amb baixa formació, o que s’han adaptat a estar fora del món laboral. Però amb el lideratge dels primers tenim bona fusta per tirar endavant.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa