250px-SenyalVerticalCatalana.svgRecentment hem commemorat els 30 anys de la inauguració del Túnel del Cadí, sense més glòria que algun recordatori a la premsa, amb glossa del que se n’esperava i els avantatges i efectes que ha tingut sobre les comarques properes. Però sense destacar-ne gaire la rellevància de formar part d’un gran eix europeu, projectat fa molts anys per unir Barcelona amb París passant pel centre de França: l’anomenat E9.

També el 2014 hem recordat un altre aniversari que ens toca de prop, quasi sense esmentar que és un altre element significatiu de l’E9: els 25 anys de l’autopista de Terrassa a Manresa. Però encara hauríem d’haver commemorat una altra efemèride del mateix Eix que gairebé ha passat desapercebuda: els 20 anys del Túnel de Puymorens, que uneix els departaments francesos dels Pirineus Orientals i l’Ariège, salvant l’obstacle més important entre la Cerdanya i Toulouse (Tolosa de Llenguadoc).

Certament no sé si els francesos invertiran gaire més en potenciar la connexió directa de Toulouse a París, que va per l’A66, donat que la potència dels eixos del Roine i del viaducte de Millau els deuen considerar suficients. Però certament nosaltres hem de seguir pressionant per arribar a Toulouse en condicions; potser a París no cal, donat que la Jonquera se’ns ha apropat molt via l’Eix Transversal. Per això no està de més recordar les promeses de desdoblament entre Bagà i la boca sud, el poc interès francès en el tram Puigcerdà – Puymorens, i les obres que fa temps tenen tallat aquest darrer durant diversos mesos a l’any.

Tornant al Túnel del Cadí, hem llegit força sobre les repercussions pel Berguedà i la Cerdanya, i el seu efecte catalitzador del turisme. Però potser no ens hem adonat que, unit a la C16, ha canviat molt la percepció de la població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona respecte a Manresa i comarca, malgrat encara no s’hi aturi la gran massa turística i de cap de setmana. Ara ens veuen molt més propers que fa 30 anys, i ha facilitat coses tan bàsiques com l’atracció de talent per a les nostres empreses, que abans es negava a venir per la distància.

A nivell empresarial també ha provocat canvis notables, sobretot en el moviment de mercaderies amb Toulouse, donat que és una regió on hi pesa la indústria aeronàutica, la química (vinguda a menys) i el cereal, amb els que tenim abundants relacions. I per això és un Eix molt utilitzat pels nostres camions malgrat no ser prou competitiu. Per una banda l’orografia incrementa el consum de combustible, però sobretot hi ha una notable discriminació en els peatges, bàsicament el del Cadí, que els camioners de les comarques veïnes no paguen, però els del Bages sí.

Les Cambres de Comerç de l’Eix E9 hem treballat força per millorar-ne les condicions, i hem desenvolupat uns quants projectes de cooperació interregional. Però les administracions locals i regionals sovint se’n despisten, i les estatals continuen fent l’orni. Aprofitem aquesta acumulació d’aniversaris per tornar a posar-lo sobre la taula. Si no pressionem per noves passes del projecte, no serà mai una realitat completa.

 Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa