Part del debat econòmic sobre la independència, la part més controvertida potser, és sobre la magnitud de l’anomenat efecte frontera en el comerç entre Catalunya i Espanya. El debat gira al voltant de la grandària de la disminució del comerç entre ambdues unitats, és a dir, de l’efecte frontera, del qual un possible boicot n’és una manifestació, tot i que no l’única ni la més important. Ens semblaria que aquest debat hauria d’éser sobre sèries històriques d’increments i decrements de comerç, sobre comparatives del que ha passat en situacions similars en el passat quan hi ha hagut un procés d’independència, i que les xifres ens haurien de dur a conclusions raonables i més o menys compartides. També, sobre les perspectives d’un món nou i incert i de les relacions que es van teixint en una cadena de valor qualsevol. No és així, sinó que llegint el nom de qui escriu ja saps quines conclusions traurà abans d’arribar al final. Fins i tot la viabilitat econòmica del nou estat, fet que és evident per pura grandària i geopolítica, és qüestionada depenent de la posició adoptada envers el fet.

L’economia, i la part d’aquesta que estudia el comerç, no deixa de ser una ciència social que està basada en pressupòsits sobre la naturalesa humana, inclosa l’adscripció emocional a una determinada identitat nacional. Tot el que s’ha escrit no escapa a aquest condicionament.

Tenim per una cantó el llibre coescrit per Modest Guinjoan i presentat a la Cambra de Manresa que d’alguna manera quantifica i relativitza el potencial boicot i per extensió el mateix efecte frontera. La posició tindria el suport d’economistes com Sala-i-Martin i Elisenda Paluzie entre d’altres.

En una altra adscripció d’identitat nacional hi ha les tesis d’Angel de la Fuente i Sevi Rodriguez, que a part de qüestionar els avantatges econòmics del procés magnifiquen l’anomenat efecte frontera, és a dir, la disminució del flux de comerç entre ambdues unitats pel fet de posar-hi una frontera, equiparant l’efecte a llarg termini a la situació existent entre Espanya i Portugal.

Amb una identitat nacional global, identitat que jo anomenaria d’aeroport, de l’espai dels fluxos, ni millor ni pitjor, sinó diferent, i parlant un anglès molt americà, Pankaj Ghemawat de l’IESE contempla una disminució de dues terceres parts del flux de comerç ja que aquesta és una mitjana extreta de processos anteriors com el cas de la separació de Txèquia i Eslovàquia. Obviant que en aquest cas no solament va haver-hi una frontera sinó un canvi radical de model  econòmic.

Que ens diuen les dades d’avui? El comerç intrarregional (que no passa per una frontera i que per tant és estimat per altres mètodes) entre Catalunya i Espanya té un fort superàvit a favor nostre centrat en la indústria química, agroalimentària, material i equip elèctric i material de transport principalment. Aragó, Madrid i País Valencià en són les principals destinacions a la darrera sèrie controlada del 2007. Entremig hi ha destinacions com França i Alemanya. És a partir d’aquí des d’on es poden començar a fer hipòtesis de treball sobre el que pot passar. Catalunya és un hub importador que redistribueix a tot el territori espanyol. Una nota a part que no em sorprèn tant és que el País Valencià el 1995 ocupava el primer lloc en el rànquing. La construcció i la deconstrucció nacional es manifesta en les infraestructures i també en els fluxos de comerç.

Tot producte o servei que en la seva proposta de valor incorpori un origen, un estil, una tradició, és candidat a un efecte frontera agut i per extensió a un efecte boicot. Això assenyala segurament més a productes agroalimentaris i artesanals o de disseny venuts a minoristes que a productes químics segurament fabricats per una transnacional al complex industrial de Tarragona i que són incorporats en un altre producte intermedi per una altra transnacional amb un processos de compra molt estructurats i racionals. Similar hipòtesi es pot fer del sector de l’automoció o de l’electrònica. Aquests darrers es veurien menys afectats.

Però l’efecte frontera és per ambdues parts. Un bon proveïdor és tan important com un excel·lent client al bell mig d’una cadena de valor. Fins ara totes les publicacions parlen de l’efecte econòmic i comercial sobre Catalunya. No es pregunten ni entren a valorar els efectes sobre l’altra part contractant i l’afectació del seu comerç, les implicacions en la variació del seu PIB i fins i tot de la seva viabilitat.

El que dèiem, sempre escrivim des d’un lloc, encara que sigui d’economia del comerç internacional, i encara que sigui a dalt d’un avió.

Jaume Ferrer. Tècnic en Comerç Internacional de la Cambra de Comerç de Manresa