ImatgeEnguany, la Cambra de Manresa s’inicia en l’organització d’accions a l’Àfrica Occidental francòfona, concretament a Costa d’Ivori, a Mali i a Senegal. Prèviament havia realitzat accions a Sudàfrica. A finals d’aquest mes de febrer, un grup de vint-i-sis empreses d’arreu de l’estat, tres de les quals del Bages, viatjaran a la zona amb l’objectiu d’obrir-hi mercat. Un primer viatge que servirà per valorar el potencial d’aquest territori i començar a teixir-hi una xarxa de contactes que siguin útils per a operacions futures.

L’Àfrica Subsahariana és, segons informes de la UNCTAD (Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament) i de consultores i gabinets d’estudis de tot tipus, una àrea de creixement econòmic a curt, mitjà i llarg termini. El creixement d’una economia té molt a veure amb el creixement  demogràfic, i si hi ha alguna cosa que té l’Àfrica Subsahariana és creixement demogràfic. Només cal recordar que el creixement que ha tingut l’economia espanyola ha anat lligat a una arribada masiva d’immigrants en pocs anys i que aquesta mateixa arribada ha realimentat el creixement. Això no vol dir que la Xina deixi de créixer aviat, que no ho farà, però sí que demografies molt envellides com la de Japó marquen una tendència en la seva capacitat de creixement.

Doncs a l’Àfrica és així: com que creix la població fa falta de tot, des de màquines de tot tipus fins a vehicles, infraestructures, construcció, aliments i indústria alimentària, equipament per a la llar, és a dir, tot. I es necessita un nivell no excessivament sofisticat. No es tracta de tenir la tecnologia més avançada sinó de disposar d’una tecnologia de grau mig, robusta i provada en d’altres mercats. I en aquest  nínxol tecnològic i de coneixement estem força bé si ho comparem amb el que és la nostra competència, des dels xinesos fins als alemanys, passant pels americans.

Perquè tot funcioni, però, cal també que no hi hagi grans conflictes, conflictes perllongats com els que va alimentar en el seu moment la guerra freda. Conflictes n’hi haurà, en societats tan desiguals ha d’haver-hi problemes per força, però per a què es converteixin en guerra oberta els manca la geopolítica de l’antic enfrontament Estats Units contra Unió Soviètica i viceversa. Petits conflictes (vist des de fora, és clar, des de dins res és petit), com el que ha viscut Costa d’Ivori, com el que s’està gestant a Mali entre el sud negre i el nord desèrtic Tuareg, o com les d’unes eleccions tenses al Senegal, sempre hi seran.

Catalunya i Àfrica tenim una certa proximitat geogràfica i logística. Algun dia no s’haurà de pasar per París o Brussel·les per anar al sud, i el transport de mercaderies serà més àgil i econòmic (ara és més econòmic el transport amb l’extrem orient que uns pocs milers de quilòmetres). Els negocis es fan en llengues properes com el francès o internacionals com l’anglès. Hi ha diàspora al continent europeu, també a Manresa. I hi ha empreses petites que sense fer soroll ja hi han fet coses. I aquest coneixement es trasmet, per osmosi quasi.

L’Àfrica Subsahariana és una zona poc coberta per la xarxa de promoció comercial, ja sigui catalana o espanyola. Si bé no formem part d’una potència colonial, i no diré que sigui un avantatge, potser precisament això ens deslliura de pesats llegats històrics. Anem allà a començar a fer xarxa de relacions per a treballar una àrea de creixement futur. És lluny i a prop a la vegada. Hem de ser-hi.

Jaume Ferrer. Tècnic en Comerç Internacional de la Cambra de Comerç de Manresa