A Mali, recentment visitada en prospecció comercial amb empreses de tot l’estat, dijous de la setmana passada va haver-hi un cop d’estat. La visió que tenim d’un cop d’estat els que ja tenim una certa edat és, per exemple, la del cop de Pinochet contra Salvador Allende o la del més proper i casolà del senyor Tejero i alguns més. Sota un mateix nom potser s’amaguen realitats molt diferents, o almenys percepcions de la realitat ben diverses.

Motius d’inestabilitat no en falten. L’organització no governamental Oxfam parla de gairebé 2 milions de persones amenaçades per la fam a la zona del Sahel a Mali. Conflicte armat  i ètnic, sequera agreujada pel canvi climàtic i un estat pobre de solemnitat són receptes perquè passi alguna cosa. El riu Níger travessa el país en una trajectòria força insòlita: neix a Guinea Conakry amarat de pluges tropicals, travessa cap a Mali i la seva capital, puja fins a la misteriosa, llegendària i ara gens segura Tombuctú, per després fer un gir i anar a desembocar a Nigèria (allà on hi ha petroli i sang). El riu Níger és a l’Àfrica occidental el que el Nil a l’est del continent. Si no hi fos no hi hauria ni el país, ni la història ni res. “Lo riu és vida”, diuen a l’Ebre. Allà també és veritat, encara que la contaminació, la sobreexplotació i la sal n’amenacin la vida.

Una de les principals vies de progrés del país és a través del desenvolupament de la seva agricultura, ramaderia i la primera transformació dels aliments. Tenen terres preparades i amb aigua per fer arròs però els manquen sistemes d’empaquetatge i tractament, tenen mangos però es podreixen als camps. Tot i així, i contràriament a altres països de l’àrea, són autosuficients en productes agrícoles i carn. L’altra gran font de potencial riquesa són els recursos miners, l’or entre d’altres. Però un creixement econòmic saludable, creador de riquesa, treball, etc., vindrà més de la ramaderia i l’agricultura que d’una altra cosa.

Si  l’estat és precari l’exèrcit també ho és. Només cal veure la foto de la junta colpista, cadascú vestit amb un uniforme amb colors diferents no perquè sigui aquesta la idea si no perquè s’han utilitzat restes de partida en  la seva confecció. Els ingressos de l’estat estan al voltant dels 1.000 milions d’euros, una mica més. Quin és el pressupost del departament d’Economia i Coneixement dela Generalitaten època de retallades? Doncs al voltant dels 1.300 milions d’euros. L’ajuda oficial al desenvolupament suposa un 10% del PIB del país i un 45% del pressupost de l’estat.

I quins son els partners emergents en aquest país una vegada desaparegut de l’escena el capital libi abans principal inversor? Doncs Xina, però també Veneçuela, Malàisia, Índia, Rússia, Brasil, Indonèsia i Corea del Sud. Les antigues metròpolis semblen no ser-hi.

El cop no està consolidat de cap manera. Hi ha hagut reagrupament de partits contra el cop i fins i tot alguna manifestació en contra. No obstant, pels comentaris fets per gent coneguda o coneguts de coneguts al país, s’ho prenen sense cap dramatisme especial, com si fos un fenomen meteorològic cíclic. El president encara no se sap on està però el capità Sanogo, el cap del cop d’estat, diu que està bé. Pels estàndards de cop militar que tenim al cap no ha estat especialment violent, es parla d’un mort, de pillatges fets per soldats, de trets a l’aire. Potser hi ha partits de futbol més violents més a prop. L’aeroport ha estat tancat un quants dies però ja es torna a obrir. L’administració pública ha deixat de treballar de2 a3 dies però les activitats privades es reprenen.  Amb els números que hem exposat abans, un 45% del pressupost de l’estat procedent de l’ajuda al desenvolupament, els donants no volen problemes de reputació afegits, i ja s’han encarregat de dir-ho alt perquè sigui escoltat.

Des d’un punt de vista comercial i econòmic, la veritable oportunitat de mercat està en tot el que envolta la industria agroalimentària i la primera transformació dels aliments. No és casualitat que una de les principals fires globals  del sector se celebri a Barcelona. La clau està en el finançament dels projectes, però sabrem trobar recursos?

Pel que fa al país, el veritable conflicte és entre la població negra del sud tropical i els tuaregs del Sahel, al nord del país. Mentre que el recent cop d’estat, a Bamako, la capital, es viu amb una actitud que es mou entre la flegma britànica i la indiferència, el conflicte amb els tuaregs només desperta ràbia i insensibilitat. Un problema enquistat que ha provocat quatre revoltes tuaregs en 50 anys d’independència. Aquest conflicte sí que es viu amb dramatisme.

Jaume Ferrer. Responsable de Comerç Internacional de la Cambra de Comerç de Manresa