Oportunitats allà fora, amb el que tens a l’abast de la teva mà

Una empresa i un país no necessita vendre-ho tot a fora, ni orientar-se 100% a l’exportació. Això solament ho fan les maquiles a les zones franques de les repúbliques bananeres. Les empreses i els països necessiten uns mercats solvents de proximitat, amb un contacte quotidià amb els clients, proveïdors, el que sigui, que és el que et manté despert i a l’aguait del que passa al teu entorn i al teu negoci.

Dit això, cal dir que allà fora hi ha oportunitats que fins ara no s’havien explorat seriosament  per una gran part de les empreses. I aquesta és la manera d’aprendre que ens pot ser més útil. El contacte amb possibles clients de fora et farà replantejar-te coses internament, et farà preguntar-te sobre el producte o servei, sobre la manera de fer-lo, de vendre’l, de relacionar-te amb els clients, o de tractar amb els bancs. Sortir comporta conèixer nous competidors  o  qui sap si futurs socis. L’organització mateixa s’adonarà que cal fer i ser diferent del que fan els altres, perquè per fer el mateix ja n’hi ha molts. Però si es ven a Múrcia o a Vigo es pot vendre a Orleans, Frankfurt o Alger, i si la repercussió del transport és minsa, molt més enllà.

Per què no s’ha fet encara? Potser pel cert tuf de depressió que ens envolta? Potser la selecció de notícies que fan els mitjans autoalimenta aquest tuf? Potser per l’espera d’alguna aparició miraculosa amb molt baixa probabilitat d’ocurrència i amb una altíssima repercussió en el negoci? El “cuponasso” no ens tocarà a tots.

Avui les barreres d’entrada per aquesta exploració s’han trencat. I si en queda alguna està en procés d’evaporació. L’única barrera de veritat és trobar el temps per pensar sobre la cosa. Pot semblar que no és directament productiu, perquè no és facturable, però imprescindible sí que ho és. Avui arribar a tenir un estudi de mercat més o menys objectiu (seleccionar un mercat, saber el potencial d’aquest, identificar competidors, compradors potencials, segments, etc.) solament requereix un ordinador amb connexió a Internet, l’accés a unes quantes bases de dades, res de l’altre món, i unes quantes hores de feina. Això sí, les coses no és fan soles. Si no es sap fer, segur que a prop hi ha algú, persona o grup de persones, o organitzacions, que et poden ajudar.

I si no saps idiomes? Doncs aprèn-ne, avui és molt més fàcil. I per sortir del pas, vés al senyor Google que és gratis. I si i creus que necessites una formació més “ordenada” per sentir-te més segur? A Manresa, FUB i Cambra n’encetarem una de business game, que ve a ser allò d’aprendre jugant, en el bo i laboriós sentit de la paraula.

El món que ens ve potser no és tan hostil per als petits si ens aturem a pensar un moment (encara que sembli que no es treballi quan es reflexiona, un conegut pagès de professió comentava fa anys que quan estava bevent una cervesa al bar mentre plovia era quan més productiu era). Les grans produccions que es portaven molt lluny tenen una tendència a tornar cap a casa. El que sí creix de veritat és el comerç electrònic, a tots els continents. I la revolució tecnològica que ve sembla que jugarà cap al petit taller, això sí, digital i molt diferenciat. Potser no caldrà tant de finançament (que sí que en caldrà) com de hores de cervell. És posar-s’hi.

I si l’estímul en positiu no és prou fort pensa en el negatiu. La demografia mana de veritat, és com el moviment lent de les plaques tectòniques que creen l’Himàlaia dels sediments d’un mar interior. El que havia tibat de tot el que és economia era la creació de noves llars. Globalment sí que se’n crearan de noves, però no aquí sinó allà a fora.

Jaume Ferrer. Tècnic en Comerç Internacional de la Cambra de Comerç de Manresa