POUMEn moments de canvi econòmic o social, una de les eines per conduir el desenvolupament a llarg termini d’un territori o un municipi és el seu Pla d’Urbanisme. No és una finalitat en si mateix, però és un instrument d’importància cabdal per posar-se d’acord i definir què es pot fer i com. En definitiva, planteja el model futur del territori. Hi ha decisions de gran abast que no es poden anar canviant cada dos per tres, condicionen transformacions i inversions que no s’executen en quatre dies, i per això no pot ser una planificació de curt abast, ha d’anar molt més enllà d’una legislatura. I requereix consens polític i ciutadà ampli, que no sempre és fàcil.

Hi ha situacions peculiars que demanen un pla específic, com el controvertit cas de la mineria del Bages. Cal un consens entre interessos ciutadans i empresarials que marquin les regles del joc i no estiguin generant incerteses contínuament. Posant sobre la taula els beneficis i les molèsties de l’activitat, com són el potencial de generació de riquesa, els riscos ambientals, les conseqüències indirectes de les infraestructures que comporta, etc. No és possible, com en tants altres àmbits, estar contínuament resolent per via judicial les indefinicions d’un consens que hauria d’allunyar els dubtes i la inseguretat jurídica.

Però en el cas normal de planificació d’un municipi, el que aplica és el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal). Tot i que per a una ciutat com Manresa, que vol exercir de capital no sols de comarca sinó també de vegueria, ha de contemplar el lligam amb el seu entorn amb molta més profunditat, i això requereix diàleg i lideratge.

A Manresa és un moment oportú per repensar la ciutat, tant pel canvi de perspectives de creixement de població i la nova situació social, com per aquesta voluntat de capitalitat. I pels nous projectes col·lectius com el de la celebració el 2022 dels 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a la ciutat, que n’han de transformar l’activitat als anys successius.

A Manresa aquesta legislatura s’ha fet molta feina en el POUM, amb un equip professional que s’ha esforçat a definir i consensuar amb grups polítics, societat civil i ciutadans uns objectius generals que marquessin la pauta del Pla, les grans línies i la posada al dia de la normativa, d’acord amb les noves necessitats i realitats de la ciutat. Fins i tot s’ha consultat a la població sobre un dels temes polèmics.

Però el POUM s’ha encallat a l’hora decisiva, quan la feina tècnica ja tenia forma i era el moment de consensuar-la polint detalls. La societat civil estem astorats: no ens han explicat a fons la proposta, sols en coneixem pinzellades a través de la premsa que no són suficients per valorar-la, i mentrestant intuïm batalles electoralistes dins del Consistori que el bloquegen, aprofitant detalls cridaners que serien fàcilment modificables amb voluntat d’acord. Si fos així serien ben irresponsables, les cites electorals no haurien d’entelar el sentit comú.

No podem paralitzar un instrument tan essencial pel sol fet que els nostres representants electes no sàpiguen o no vulguin posar-se d’acord en les coses importants. No ens podem permetre llençar per la borda tanta feina i recomençar de zero la propera legislatura.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa