La Cambra de Comerç de Manresa preveu que el Valor Afegit Brut generat per les empreses del Bages caurà al voltant d’un 25% com a conseqüència de la crisi sanitària provocada per l’epidèmia de coronavirus, passant de 3.000 milions d’euros a aproximadament 2.300 milions i situant-se en nivells similars als de l’any 2013, el pitjor de la llarga crisi posterior a l’any 2008. Segons la Cambra, els sectors més afectats serien els del metall i material de transport, que tenen com a principals clients la indústria de l’automoció i l’aeronàutica, i els que es dediquen a serveis com el comerç i reparacions o l’hosteleria i la restauració. Per contra, el sector alimentari i en general tots els que donen resposta a les necessitats més bàsiques, serien dels menys afectats.

Per fer aquestes estimacions la Cambra parteix de les dades de l’estudi de Dinamisme Empresarial del Bages publicat l’any 2019. Segons la institució, la crisi provocarà una aturada molt pronunciada de l’activitat econòmica d’almenys 3 mesos amb una afectació posterior molt important en la demanda nacional i internacional. La Cambra preveu que la recuperació un cop superada la crisi sanitària serà lenta i que moltes empreses es perdran o reduiran de manera significativa la seva grandària. A això s’hi afegirà una recessió de la demanda global, que afectarà molt especialment la indústria exportadora i es traslladarà a tota la cadena d’aprovisionament i serveis, per arribar també al consum. De fet, els ERTOS que s’han presentat fins al moment ja fan preveure una forta disminució del consum i un ajornament sense data de decisions d’inversió importants, tant per part de les empreses com dels consumidors a títol individual.

Segons la Cambra, tot i que l’afectació serà gran, cal tenir en compte que la suma del VAB generat per les empreses no és equivalent al PIB de la comarca. En aquest sentit, el sector públic pot actuar com a estabilitzador de l’economia en aquestes circumstàncies i com a pagador en darrera instància.

Per fer front a la magnitud de l’impacte social i econòmic d’aquesta crisi, la Cambra proposa que es portin a terme les següents mesures de finançament urgent:

  1. Diferir totes les obligacions fiscals i tots els pagaments deguts a les administracions públiques sense interessos ni recàrrecs durant tres mesos prorrogables.
  2. Condonar les quotes a la Seguretat Social de tots els autònoms durant tres mesos prorrogables. El cost de la mesura per al sector públic seria de gairebé 2.600 M€.
  3. Exonerar a les empreses petites i mitjanes del pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social dels seus treballadors durant tres mesos prorrogables a condició de conservar els llocs de treball. El cost de la mesura per al sector públic seria com a màxim de 15.000 M€.
  4. Diferir el pagament durant tres mesos prorrogables (el deute acumulat es prorratejarà els 24 mesos següents, sense interessos):
    a. lloguers per part d’empreses i de particulars en situació vulnerable
    b. pagament dels subministraments de llum, telèfon i gas
    c. préstecs i hipoteques en vigor.
  5. Pagament immediat de les administracions públiques de les factures pendents. Injecció de liquiditat a l’economia de 14.000 M€.
  6. En la concessió de crèdits amb avals públics demanem:
    1. establir mecanismes de concessió àgils, transparents i operatius, basats en criteris senzills com el nombre de treballadors, el valor del balanç i la xifra de facturació abans de la crisi sanitària.
    2. que es posin en marxar abans de l’1 d’abril, que és quan es posaran de manifest els primers problemes de liquiditat.
    3. els préstecs han de tenir una carència de 6 a 12 mesos i s’han de poder tornar en 2 o 3 anys.
    4. que el Govern espanyol i les autoritats monetàries estableixin pautes d’obligat compliment al sector bancari per assegurar que les línies de finançament establertes arribin a totes les empreses que ho necessiten.
    5. establir condicions estrictes per evitar que les noves línies de crèdits siguin utilitzades per finançar crèdits anteriors, disminuint així el risc del sector bancari. I que les condicions del crèdit siguin de mercat especialment favorables.
    6. fer un sistema de vigilància per part del Banc d’Espanya per assegurar que els crèdits estan arribant ràpid i no amb una visió restrictiva.
    7. atendre els microcrèdits dels autònoms (fins a 4.000 euros) i els crèdits petits de pimes (fins a 30.000 euros) rebutjats per la banca comercial i atendre’ls des de l’ICF i l’ICO.