La mineria accentua la seva importància en el conjunt de l’economia comarcal i es postula per esdevenir un dels principals motors econòmics del Bages, assumint el paper que abans de la crisi exercia el sector de la construcció. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi “Creixement econòmic i activitat empresarial al Bages 2007-2012. L’Índex de Dinamisme Empresarial”, impulsat per la Cambra de Comerç de Manresa per vuitè any consecutiu i que compta amb el suport de l’Ajuntament de Manresa i la Diputació de Barcelona. El treball esdevé una fidel radiografia de l’activitat econòmica de la comarca, reflectint tots els canvis que s’han produït des de l’esclat de la crisi.

L’estudi mostra que, l’any 2012, el Bages tenia 10.711 empreses que ocupaven a 47.743 persones i generaven 2.624 milions d’euros de Valor Afegit Brut (VAB). Aquestes xifres situen el pes del sector empresarial de la comarca al voltant del 2% de Catalunya en les principals magnituds: el 2,26 en nombre d’empreses, el 2,03% de l’ocupació i l’1,74% del VAB generat pel sector empresarial. Respecte l’any 2011, en què es va registrar una lleugera millora en l’activitat econòmica de la comarca, el 2012 el Bages torna a perdre empreses, ocupats i Valor Afegit Brut, una tendència que, d’altra banda, també es produeix en el conjunt de Catalunya.

Una comarca industrial

El Bages és una comarca eminentment industrial, i ho demostra el fet que la indústria genera gairebé el 43% del VAB del Bages, mentre que a Catalunya només és el 23%. I d’entre tots els sectors industrials, en l’estudi d’enguany destaca el de les indústries extractives no energètiques, és a dir, la mineria, que despunta com un dels motors econòmics de la comarca, guanyant pes respecte l’any anterior en termes de nombre d’empreses, nombre d’ocupats i generació de VAB. A més, es posa de manifest que el sector de la mineria compta amb empreses més grans que la mitjana comarcal i també més grans que les del mateix sector en el conjunt de Catalunya, amb uns nivells de productivitat molt superiors. En total, aquestes empreses van generar el 2012 el 12,5% del VAB de la comarca. La indústria de la mineria, juntament amb l’automoció, el metall, l’alimentària i el tèxtil conformen la major part de l’ocupació de tot el sector industrial.

A l’altre extrem se situa el sector de la construcció, que ha passat de representar l’11,3% del VAB el 2007 al 4% el 2012. Una dada molt reveladora és el nombre d’habitatges acabats, que van ser 6.500 el 2007 i tan sols 26 el 2013. Amb els resultats del 2012, el sector de la construcció manté la tendència decreixent registrada des de l’inici de la crisi i continua perdent empreses i ocupats.

Malgrat aquestes xifres, el sector serveis, i concretament el comerç i reparacions, continua essent el primer motor absolut de l’economia de la comarca. Les empreses del sector serveis representen el 68,3% de les empreses, el 60,1% de l’ocupació i el 50,4% del Valor Afegit Brut. El sector primari, per la seva banda, és l’únic que guanya pes, pel que fa a generació de riquesa, entre els anys 2011 i 2012.

Exportacions i endeutament

Mentre que l’alt nivell d’internacionalització és un dels principals trets positius del teixit econòmic de la comarca, l’endeutament es confirma com una clara amenaça per a moltes empreses. Tot i que, en termes generals, l’endeutament de les empreses s’ha reduït, es detecta que una quarta part de les empreses tenen endeutaments molt elevats i no aconsegueixen millorar la seva situació.

Pel que fa a les exportacions, un 10,9% de les empreses del Bages declara exportar l’any 2012, un percentatge superior al dels dos darrers anys (7,2 i 9,7%) i també al del conjunt d’empreses catalanes (10,3%). Els sectors que més exporten són els del material de transport, químic, tèxtil i indústria alimentària, en què exporten més del 30% de les empreses.

Què és el Valor Afegit Brut

El valor afegit brut es mesura com la diferència entre els ingressos i els consums i les altres despeses d’explotació de les empreses i indica quina part dels ingressos han generat valor, és a dir, s’han quedat a l’empresa un cop cobertes les despeses. Es tracta d’una dada que permet fer comparacions a nivell català i que esdevé una mesura real de l’empresa, en contraposició amb altres dades com la facturació.