La segona edició del ‘Mapa comercial de Manresa’ constata que a la ciutat es crea més comerç del que es destrueix
L’any 2024 Manresa va tenir 97 establiments comercials més que el 2023, el que suposa un creixement del 3% de l’activitat comercial a la ciutat en un any, sumant un total de 2.765 comerços actius. Aquesta és una de les principals dades que recull la segona edició de l’estudi ‘Mapa comercial de Manresa’ impulsat per la Cambra de Comerç de Manresa amb el suport de la UBIC, i que fa un recompte exhaustiu dels comerços que hi ha en actiu, els locals disponibles i el tipus de producte o servei que s’hi ofereix. Segons aquest treball, Manresa té una bona salut comercial, amb eixos consolidats i d’altres que estan en expansió.
Els sectors que més han crescut el darrer any han estat l’hostaleria i la restauració (un 8,7%), la cultura i el lleure (un 8%), els serveis per al vehicle privat (un 6,8%) i el comerç quotidià alimentari (un 3,6%). A més, Manresa compta amb 52 establiments de comerç no quotidià que són, principalment, botigues de roba.
Pel que fa a l’ocupació dels locals disponibles, l’estudi posa de manifest un lleuger descens respecte l’any anterior, que de mitjana és del 75% quan el 2023 era del 80%. Aquesta davallada és fruit d’una revisió més exhaustiva dels locals, que n’ha inclòs a l’estudi alguns que no s’havien considerat l’any anterior, la subdivisió d’espais comercials com a conseqüència de l’encariment dels preus a les zones més cèntriques, i al recompte com a buits de locals amb propera obertura anunciada que en el moment de fer el treball de camp encara no estaven actius. Això demostra que el parc comercial no és un sistema tancat i estàtic, sinó dinàmic: els locals no només s’omplen o es buiden, sinó que es transformen, es divideixen o es fusionen en funció de l’activitat econòmica.
Quant a les zones comercials, el mapa del 2024 afegeix un nou eix comercial consolidat, la Carretera del Pont de Vilomara, i el nombre de carrers amb 40 o més establiments actius i ocupació per sobre del 80% es manté en 8. D’aquests, quatre tenen una bona ocupació (superior al 80%) i quatre una ocupació excel·lent (superior al 90%). A més, sis d’ells compten amb una presència de comerç no quotidià superior al 20%.
Els dos eixos comercials de primer ordre continuen sent el carrer Àngel Guimerà i el carrer del Born, amb més de 40 locals actius, més del 80% d’ocupació i més del 30% de comerç no quotidià. A més, el Passeig Pere III es consolida com a futur eix principal, amb una presència del 27% de comerç no quotidià.
Una àrea comercial de màxima qualitat
El mapa comercial 2024 incorpora una novetat metodològica més. Tot el parc de locals ha estat avaluat en termes d’entorn comercial, fent servir un sistema de puntuació i qualificació que ha estat aplicat per Eixos.cat, la consultoria autora de l’estudi, a ciutats de tot el món. L’àrea de màxima qualitat identificada és la confluència del Passeig Pere III i el carrer Guimerà, una zona d’aproximadament 20 hectàrees i que, segons aquest barem, és equiparable a altres àrees amb la mateixa qualitat comercial en ciutats com Barcelona, Londres o París.
Recomanacions i oportunitats
A partir de l’anàlisi obtinguda, l’estudi fa recomanacions per continuar impulsant el comerç de la ciutat. Una d’elles és millorar la senyalització, ja que la malla comercial de Manresa, en forma de trencadís, corre el perill de ser laberíntica per als visitants de fora. També es proposa limitar encara més el trànsit de vehicles privats al casc antic, assessorar els nous emprenedors i els negocis existents per tal que aprofitin i reforcin els clústers comercials i aprofitar l’avaluació de la qualitat comercial per atraure més marques.
Per a la Cambra i la UBIC, disposar d’aquesta segona edició de l’estudi és molt important per poder veure l’evolució comercial de la ciutat, conèixer quines zones creixen i quines es desertitzen i detectar on es troben uns o altres clústers comercials. Les dues entitats tenen la voluntat de repetir l’estudi anualment per poder disposar d’una imatge fidedigna que permeti dissenyar polítiques de suport al comerç i identificar oportunitats per a nous negocis.