Així es titula un document de “The Economist Intelligence Unit”, publicació del grup de The Economist: The future of healthcare in Europe.

El nou informe sobre el futur de l’assistència sanitària a Europa, patrocinat per Janssen Pharmaceutical Companies of Johnson&Johnson, explora els desafiaments que afrontarà l’assistència sanitària europea per aconseguir una base financera sòlida en els propers anys. L’estudi investiga els elements impulsors que fan incrementar els costos en l’assistència sanitària, així com els mitjans per controlar-la. A més, dibuixa cinc escenaris diferents sobre el  sector a Europa per a l’any 2030.

Segons dades del Banc Mundial, les despeses públiques sanitàries podrien pujar del 8% del PIB l’any 2000 al 14% el 2030, amb tendència a continuar augmentant.

Entre les conclusions de l’informe, destaca que les despeses sanitàries estan augmentant més ràpidament que els nivells de finançament disponibles. Entre les causes de l’augment de despeses destaca l’envelliment de la població i l’augment de les malalties cròniques.

Ens trobem enmig d’un debat cabdal per decidir el model de societat cap al qual anem. I totes les decisions que es prenguin ara tindran conseqüències econòmiques i organitzatives a llarg termini. També al Bages. L’envelliment i el conseqüent increment de les malalties cròniques són un fet, però no impliquen de per si que hi hagi un sol model, un sol escenari, per sortir del pas. Depèn del paper que se li vulgui o se li pugui donar a la tecnologia mèdica, o al paper del pacient i de la informació sobre la malaltia de lliure accés a la xarxa. L’informe apunta cap a debats tant socials com d’organització interna del sector. Quina divisió del treball hi ha d’haver entre metges generalistes i especialistes? Quin paper han de tenir els professionals d’infermeria davant dels professionals de la medicina? Fins a on arriba el finançament públic i fins a on pot arribar l’assegurança i sota quines condicions? Quin paper deixem per a la política de prevenció i de promoció d’estils de vida saludables? Hospitals a tot arreu o concentració hospitalària? Optem per allargar la vida a tota costa o optem per la qualitat de vida màxima? Els fabricants d’aparells mèdics i les farmacèutiques han de ser els principals impulsors de la innovació o cal que altres actors també hi tinguin un paper destacat?

Aquest debat té profundes repercussions econòmiques (els estils de vida saludables i la indústria alimentària, per exemple), o territorials (hospitals centrals i especialitzats distribuïts per tot el territori o centres especialitzats i excel·lents però llunyans). També de model de societat i de prioritats de vida. No és fàcil decidir tenint en compte el debat actual a Catalunya, amb l’escenari de retallades i les reaccions de tots els estaments implicats. El document dibuixa cinc escenaris extrems que no són sinó caricatures de cap a on podríem anar segons les decisions que es prenguin ara. No prendre cap decisió és ja una opció amb conseqüències.

Des de la Cambraus convidem a llegir aquest document, així com l’estudi sobre el sector de la salut al Bages i les oportunitats existents. En aquest mateix sentit, el dia 27 d’abril presentem un estudi sobre les oportunitats del sector de subcontractació industrial en el món de les tecnologies mèdiques, que en tots els escenaris tenen un paper important.

 Jaume Ferrer. Tècnic en Comerç Internacional de la Cambra de Comerç de Manresa

Referències i enllaços:

The future of healthcare in Europe, The Economist Intelligence Unit Limited 2011.

El sector de la salut, un motor del Bages, estudi de la Cambra de Comerç de Manresa que analitza l’impacte del sector en l’economia comarcal i determina les oportunitats de negoci que pot generar per al seu teixit empresarial.

Videobloc amb les declaracions del president del Col·legi de Metges de Catalunya, Miquel Vilardell