Tag: conjuntura
← Entrades anteriorsComunicat del Consell General de Cambres de Catalunya pel que fa al conflicte entre Rússia i Ucraïna
Les 13 cambres catalanes, a través del Consell General de Cambres de Catalunya, volem mostrar la nostra preocupació i la del teixit socioeconòmic català pel que fa a la invasió d’Ucraïna. Són hores difícils pel poble ucraïnès, sobretot pel que fa a aquelles persones que es troben en les zones afectades per l’acció militar russa, on malauradament hi ha hagut pèrdues humanes que lamentem profundament. Considerem que està en joc la seguretat i l’estabilitat a nivell mundial. I volem fer arribar el nostre escalf i solidaritat amb la societat civil ucraïnesa i el seu teixit empresarial, en una acció que […]
Oportunitats en temps convulsos
Estem vivint un moment interessant, però a la vegada preocupant. Després d’un llarg període de polítiques monetàries expansives per part dels bancs centrals, sobretot l’europeu, que té barra lliure oberta pels bancs i ha comprat deute a tort i a dret, comencem a tenir la sensació que els problemes de la perllongada crisi econòmica ja s’estan superant definitivament, cosa que pot ocasionar un relaxament prematur. Cal anar amb compte perquè no hem resolt la majoria dels problemes estructurals. L’endeutament ha crescut a nivells fa un temps impensables, degut a aquest esforç fet arreu per allunyar el risc de la depressió […]
El repte industrial
Que som un país industrial i volem seguir sent-ho, ja fa un temps que sembla assumit. Sortosament. No fa tants anys el propi Govern sentenciava que la manufactura era cosa del passat, però la realitat és la que és, i hores d’ara la indústria (manufactura inclosa) ha recuperat pes i aporta bona part del valor afegit a la nostra economia. A això s’hi suma que una part significativa de l’activitat del sector serveis també prové de la demanda del sector industrial. Ambdós contribueixen decisivament a compensar la balança comercial exterior, amb les exportacions i el turisme. També identifiquem sovint que […]
Actuem per reduir l’atur
Fins que no retornem l’índex d’atur a nivells raonables no podrem dir que hem sortit de la crisi. Certament hi ha indicadors que assenyalen que l’economia no va tan malament, però estem perdent classe mitjana. I si ens refiem sols del creixement per absorbir la gran bossa d’aturats generada, i aquest es fonamenta en l’endeutament, en tenim per anys. És difícil que els vells generadors d’ocupació puguin resoldre sols el problema, cal confiar també en noves bosses d’ocupació, i en factors interns i externs que hi contribueixin. No és que la construcció no pugui reprendre part del seu rol, sobretot […]
L’economia millora? La de veritat?
Com tot, depèn de com es miri. Si ho mesurem com a creixement del PIB mundial, la tendència és a l’alça d’un 3,8%, per sobre de la tendència històrica del 3,6%. Per contra, el creixement previst del comerç mundial serà del 5,4%, per sota de la tendència històrica del 6%. Altra cosa és que posem en dubte què mesura el PIB (fins i tot una comissió presidida per un francès treballava en eines de mesura alternatives). O també es pot dubtar de la conveniència de mesurar el comerç mundial com el que posa una factura d’una cosa quan passa una […]
En espera del creixement
A la cimera de països de l’APEC (Asia-Pacific Economic Cooperation) que va tenir lloc fa poques setmanes a la Xina, es va constatar una vegada més que el centre econòmic del món s’ha desplaçat cap a aquella banda. Tot i que aquí no n’hem parlat gaire i seguim amb el nostre dia a dia convençuts que som al rovell de l’ou. En aquella regió hi ha actualment grans oportunitats de mercat per a la vella i decadent Europa, si ens ho sabem treballar. Hem de fer-hi alguna cosa, no podem perdre cap oportunitat. En aquests moments el mercat europeu està […]
És possible una nova Caixa de Manresa?
Aquestes darreres setmanes s’ha reobert un debat que cremava en somort, evidenciant que el tema Caixa de Manresa dóna molt de si. Tot i que, malgrat la metàfora, ha anat bé que s’hagués refredat per poder-ne parlar més serenament. S’ha fet palès que la seva integració en un grup més gran ha deixat una sensació de frustració i malestar que reclama explicacions clares dels motius que varen portar a prendre tal decisió. Aquesta transparència serà molt oportuna si tots plegats hi posem una bona dosi d’objectivitat en analitzar-la i admetem que en les decisions sempre hi ha incerteses i riscos, […]
Nostàlgia per la Caixa de Manresa
Crec que no s’han interpretat prou bé les paraules dites fa dies pel Conseller Mas-Colell sobre les Caixes d’Estalvis petites. Hi coincideixo en el lament per la desaparició de les Caixes de proximitat, en el nostre cas, la Caixa d’Estalvis de Manresa. En el rerefons insinuava que l’origen del problema és llunyà en el temps, de quan es va apostar per invertir en mercats aleshores molt rendibles, però fent-ho amb recursos prestats, més enllà dels estalvis dels impositors. I això va ser la causa de la seva asfíxia per la impossibilitat de tornar-los, a diferència de Caixes com Pollença i […]
Diner, confiança, estalvi, potser Bitcoin?
El ciment que aguanta una societat és la confiança, potser difusa, però a la fi confiança de que no te la fotran. El sistema econòmic d’una societat, de fet un subsistema d’aquesta, també s’aguanta per la força d’atracció del diner, que és també una forma de confiança. I què és el diner? Mitjà d’intercanvi, reserva de valor, el deute primigeni, i moltes coses més. Una altra més de les certeses que creiem inamovibles i que quan s’aprofundeix una mica en el seu estudi ja no es veu tan clara i consistent. Amb el diner passa com amb la matèria, els […]
La culpa era de l’excel
Clayton M Christensen és un professor de la Harvard Business School que diagnostica d’una forma raonable el perquè a USA es dóna un fenomen de recuperació sense creació de llocs de treball, sense recuperació del nivell d’ocupació. El que passa allà també pot explicar el que succeeix aquí. Aquest senyor ens explica que hi ha tres tipus d’innovació, i no totes les famílies d’innovació tenen les mateixes conseqüències i implicacions. La primera és la que s’anomena innovació empoderadora (vaja, un “palabro” que no entén ni el corrector). Aquesta seria la millor en termes de creació de valor i de llocs […]
← Entrades anteriors
